DESXIFRANT L’ÈXIT D’UNA MARCA LíDER: INNOVACIÓ I OPORTUNITATS
Josep M. Lloreda desgrana la fórmula del lideratge de la seva empresa, KH7
El propietari de l’empresa de productes de neteja KH7, Josep M. Lloreda, va protagonitzar el penúltim Debat del Tercer Cicle del Casino de Granollers, entrevistat pel consultor de màrqueting Oriol Brutau.
Lloreda va explicar que els orígens de l’empresa, emplaçada a Canovelles, no tenien res a veure amb el sector dels detergents. El 1949 Jaume Lloreda, pare del Josep Maria, va fundar una empresa de recobriments metàl·lics que amb el temps es va dedicar a diferents especialitats. Davant la necessitat de netejar les peces que lliuraven als clients, a principis de la dècada dels setanta, va sorgir el KH7, després de provar diferents fórmules i en principi com a producte de consum intern. Sense saber-ho Jaume Lloreda estava canviant el rumb de l’empresa.
El nom de KH7, “massa tècnic per als de màrqueting”, es deu a un número d’ordre de formulació dels components del producte. El característic color taronja de l’envàs també trencava amb la gamma de pastels que imperava amb els productes de neteja dels setanta com Colón, Elena, etc.
Durant els anys noranta, clients de Lloreda com Bra i Monix pateixen crisis i, a més, el 1994 Jaume Lloreda mor. “Ens havíem de buscar la vida”, va recordar Josep M. Lloreda. Després de veure la seva mare netejant la campana extractora amb KH7, Lloreda dissenya el producte per llençar-lo al mercat del gran consum. Fa una prova test a les botigues i veu que el producte té sortida. L’empresa facturava 400.000 euros l’any i tenia 40 persones treballant-hi.
El progressiu lideratge del producte rau, segons Lloreda, en la millora constant de la fórmula del producte, també per fer front a la marca blanca, i en ser molt atrevit en màrqueting. En aquest sentit va destacar que KH7 ha passat a ser una marca respectada gràcies al seu patrocini del Balonmno Granollers, en el món del motor i el ciclisme i en proves com la Mitja Marató de Granollers o la Titan Desert.
KH7 està format actualment per un equip de 77 persones. Funcionen amb 42 unitats de “neurones”. És a dir, un equip on hi ha un especialista de cada tema que prenen decisions de manera mancomunada. A més l’empresa està codirigida per tres CEO molt joves. “D’aquesta manera faig créixer el coneixement de tot l’equip”, explicava Lloreda.
Lloreda va posar en valor el compromís ambiental de la companyia. Va assegurar que disposen de l’envàs més eficient del mercat, de només 28 g i que han tret els pigments de les ampolles. També va explicar que, tot i ser una empresa química, no disposen de depuradora perquè reutilitzen el 100 % de l’aigua de la planta.
Dels errors s’aprèn i Lloreda en va compartir alguns amb l’audiència. Va recordar que l’any 2015 van treure al mercat un rentavaixelles a mà per competir contra les grans multinacionals. No van poder treure el cap al mercat perquè la competència va estar fent promocions constantment fins a donar-se per vençut. Aquella operació va costar a la companyia “gairebé 4 milions d’euros”, va dir Lloreda. En el procés d’internacionalització van cometre un altre error: intentar obrir mercat a Suïssa. “Són poca gent i no va sortir rendible”, va recordar Lloreda. Per això quan volen conquerir nous mercats busquen països “rics, nets i grans”. Aquest és el cas dels Estats Units on han començat a posar el peu a l’estat de Texas. Els seus desengreixants ja es venen a la cadena Wal-Mart , el minorista més gran del món, a les botigues Michoacana, amb presència a Califòrnia i Texas, i també a d’altres com Sedano’s, fortament implantada al sud de Florida.
Com a empresa puntera, KH7 també ha incorporat la intel·ligència artificial als seus processos, especialment les que no tenen valor afegit. Per exemple en la recepció i entrada de comandes, i en la introducció de dades comptables, tot amb la idea “d’evitar errors”.
Respecte el futur de l’empresa, Lloreda creu que, tot i que els hàbits de les famílies canviïn, continuaran netejant i rentant roba. Lloreda va assegurar que no vol vendre l’empresa tot i que ha tingut ofertes per fer-ho com una de la multinacional Henkel que li va oferir “un taló en blanc”.