PERIODISME, EMPRESA I COMPROMÍS AMB LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
Tatxo Benet, periodista, empresari i col·leccionista d’art censurat enceta el 4t Cicle de Debats del Casino
Tatxo Benet, president i CEO del grup Mediapro, líder en el sector audiovisual europeu, va encetar el 4t Cicle dels Debats del Casino, entrevistat pel periodista granollerí, Marc Redorta. La conversa va girar al voltant de periodisme, empresa i compromís amb la llibertat d’expressió, tres dels pilars de la fulgurant activitat de Benet. El lleidatà, de 67 anys, acumula un destacat currículum professional. Com a periodista va serresponsable de delegació de El Periódico de Catalunya; va participar en la fundació de TV3, i va presentar informatius, entre d’altres. En els darrers anys és més coneguda la seva faceta com a empresari d’èxit essent un dels fundadors de Mediapro, que avui té més de 7.000 treballadors a 29 països del món. Amb aquesta productora ha negociat i explotat els drets audiovisuals de la Lliga de Futbol Professional i actualment gestiona el VAR, el servei de videoarbitratge de la mateixa lliga. A més és propietari de la llibreria Ona, on només ven títols en català, i d’Aitona Gourmet, un comerç en línia de fruita de pinyol del Segrià.
Preguntat per la salut del periodisme, Benet va dir que «està una mica grogui, no sap cap on ha d’anar», i aquest fet és, en bona part, conseqüència de la irrupció de les xarxes socials que han fet que qualsevol persona pugui transmetre informació «sense ètica, ni discurs professional». Aquest fenomen ha provocat que els mitjans tradicionals hagin perdut el monopoli de la informació objectiva i veraç i ara ja no es distingeix entre mitjans seriosos i els que no ho són. Per a Benet, a més, «avui no es separa el que és informació del que és opinió», fet que va considerar un greu error. Benet considera que el repte d’aquests mitjans és recuperar el monopoli de la veritat. Sobre les notícies falses (fake news) Tatxo Benet va assegurar que sempre han existit «però ara hi ha més maneres de fer-les arribar al públic», tot i així creu que en la tendència dels humans a buscar la veritat.
El seu compromís amb la llibertat d’expressió l’ha dut a crear una col·lecció d’obres censurades que va començar quasi per casualitat. Va ser l’any 2018 quan Benet va comprar una obra a la Fira Internacional d’Art Contemporani ARCO de Madrid. Es tractava de «Presos políticos en la España contemporánea» una obra de Santiago Sierra amb 24 fotografies pixelades per denunciar l’ingrés a presó de Jordi Sánchez, de l’ANC, i de Jordi Cuixart, d’Òmnium Cultural. Quan l’havia comprat, sense ser present a la Fira, va saber que l’havien censurat. La seva adquisició va ser tractada «de manera sagnant per part dels diaris de Madrid», va dir Benet, que mai ha amagat les seva ideologia política. Aquesta obra va ser el punt de partida del que avui és el Museu de l’Art Prohibit, ubicat en un edifici modernista a la Casa Garriga Nogués, al centre de Barcelona. Conté 42 obres de tot el món, bàsicament d’art contemporani amb una història al darrere de censura, prohibició, i agressió a l’obra o a l’artista. «La gent té una certa por a veure què hi trobarà. Al sortir han canviat la seva percepció i ha augmentat el seu nivell de tolerància», va explicar Benet que va obrir el museu ara fa un any. Les obres exposades són d’artistes molt coneguts com Pablo Picasso, Andy Warhol, Ines Doujak, Robert Mapplethorpe, Tania Bruguera o Banksy. També n’hi ha una de l’artista granollerí Jordi Benito, «Suite Carmona, 1991» requisada a ARCO perquè contenia una àliga dissecada. El Museu de l’Art Prohibit és l’únic d’aquesta temàtica al món.
Pel que respecte a la seva faceta com a empresari, Benet es va queixar de la visió dolenta que es dona d’aquesta activitat que «és un dels eixos principals de la creació de riquesa d’un país». La seva productora ha treballat per diferents partits polítics, fet que va assegurar que no li ha comportat problemes. «No em callo la meva ideologia però les empreses no en tenen. Les empreses són dels seus treballadors, dels seus clients, no s’han de moure al dictat d’una persona», va assegurar. Respecte als continguts audiovisuals va explicar que viuen una època daurada, ja que cada vegada hi ha més plataformes on poder-los veure. Un trajecte, que segons Benet, només està a l’inici i s’anirà incrementant.