PROGRAMACIÓ 2019/2020

26 de setembre de 2019 – 19:30h

ALEXANDRE DEULOFEU I LA MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA +info

Una visió diferent, basada en l’estudi dels cicles històrics, del què ha passat, el què passa i el què passarà al món, a partir del llegat d’un dels pensadors catalans més oblidats i desconeguts: Alexandre Deulofeu.

Ponent: Juli Gutiérrez Deulofeu.

17 d’octubre de 2019 – 19:30h

QUI MANA AL MÓN? +info

Una visió sobre qui mana al món i sobre qui ostenta el poder veritablement.

Ponent: Alfons Durán-Pich.

28 de novembre de 2019 – 19:30h

INFRAESTRUCTURES: COM I PERQUÈ ÉS FAN I LA INCIDÈNCIA QUE HI TÉ LA POLITICA +info

Una mirada entorn de la forma de fer infraestructures, i què ens ensenya això de com es fa la política pública i com previsiblement es continuarà fent.

Ponent: Germà Bel

30 de gener de 2020 – 19:30h

LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES: ALTERNATIVES EMERGENTS +info

De la crisi dels sistemes judicials i institucionals en la resolució de conflictes als nous aprenentatges personals i organitzacionals en la societat-xarxa. Claus de futur i eines emergents.

Ponent: Josep Redorta.

27 de febrer de 2020 – 19:30h

EL FUTUR QUE ENS ESPERA. LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. +info

Com pot ser el món d’aquí uns anys a partir dels avenços en intel·ligència artificial.

Ponent: Ulises Cortés.

16 de març de 2020 – 19:30h

DE LA CUINA DE LES ÀVIES A LA CUINA DEL FUTUR +info

En Josep Pla deia que som el què hem menjat. Però, sempre és igual el què mengem? Volem reflexionar sobre el què hem menjat, el què mengem i el què, suposadament menjarem, per intentar saber qui som i qui serem.

Ponent: Fermí Puig.

26 de març de 2020 – 19:30h

L’ENERGIA I EL CANVI CLIMÀTIC +info

Passat, present i futur de l’energia al món. El canvi climàtic

Ponent: Antonio Turiel.

30 d’abril de 2020 – 19:30h

EL NOU INDIVIDU CONNECTAT. COM ENS HA CANVIAT LA VIDA INTERNET. +info

Un anàlisi de la transformació que està patint el món en general a partir de les noves tecnologies i el seu avanç imparable.

Ponent: Dolors Reig.

28 de maig de 2020 – 19:30h

VIATGES ALTERNATIUS +info

La visió sobre una manera de viatjar alternativa, independent, fugint dels viatges en grup i a la recerca de destinacions que no estiguin de moda, amb un equipatge mental diferent, atès que, a criteri del ponent, el gran luxe en els temps actuals és el temps.

Ponent: Xavier Moret.

18 de juny 2020 – 19:30h

EL FUTUR DEL MÓN +info

Un anàlisi sobre la previsibilitat de com evolucionarà el món, vist des de la talaia privilegiada que ofereix Le Monde Diplomatique.

Ponent: Ignacio Ramonet.

‘Les infraestructures en si no fan fan crèixer l’economia, sinó l’ús que se’n fa’, adverteix Germà Bel des del Casino de Granollers

Germà Bel

La tercera sessió del cicle ‘Mirades alternatives’, a càrrec de l’economista I professor universitari Germà Bel, ha estat tota una classe magistral sobre infraestructures I les seves implicacions quan es prenen decisons des dels poders públics I politics.

Una lliçó magistral, això sí, una mica esbojarrada, de l’economista Germà Bel que amb la seva simpatia i fina ironia ha delectat les més de dues-centes persones que s’han tornat a concentrar en la sala Joan Bretcha. Professor universitari, però també expolític que ha fet de diputat tant al Parlament de Catalunya com al ‘Congreso’, a Madrid, Bel no ha decebut les expectatives d’un públic interessat en escoltar-lo pels seus coneixements i acreditat esperit crític.

En Ramon Font, només començar el col.loqui, ja ha advertit que tots dos havíen pactat trencar l’esquema habitual d’Els Debats del Casino i així, després de la introducció inicial, s’han començat a fer preguntes al ponent sense desenvolupar blocs. Bel ha confessat que ho preferia així i entre les preguntes del coordinador del cicle i les que han arribat des de la platea, Bel ens ha entretingut a base de bé i hem aconseguit sortir del Casino sense parlar del Procés, cosa que també justificaria un titular.

Perspectiva de l’escenari durant la tercera sessió del cicle ‘Mirades Alternatives’

Ha dit que ‘les pautes que se segueixen a estats europeus com França, Alemanya, Gran Bretanya o Itàlia, per decidir i construir infraestructures, no són les mateixes que a Espanya, que té una fórmula que se’n va dels esquemes d’aquests països’, per afegir més endavant que ‘Espanya és el país europeu que té més diferència entre l’oferta d’infraestructures que té i l’ús que se’n fa’. I ha estat en aquest punt quan ens ha deixat el titular: ‘Les infraestructures en si no fan crèixer l’economia, sinó que el que ho permet és l’ús que se’n fa d’elles’. Ha explicat que fins que va arribar la crisi del 2007, cada euro que es va destinar a fer inversió pública a Espanya feia caure el desenvolupament econòmic i que aquesta tendència va canviar, precisament, quan van arribar les grans retalladles, a partir del 2013.

Ens ha parlat de la història de la radialitat al Reino de España, fixant el seu inici en ‘Plan de Caminos, Oficios y Postas’, del 23 d’abril del 1720, sota el regnat de Felip V, que va esdevenir el primer disseny d’infraestructures a l’estat amb un pla de carreteres. En realitat, aquest és l’orígen dels camins Rals, ha manifestat, dels quals, per cert ‘us en passa un per Granollers, oi …?. A Madrid es creuen que ho van inventar ells, però en realitat els camins importants, com el corredor del Mediterrani, és un invent d’Aníbal, que de camí cap a Itàlia hi va passar amb tots els seus elefants, corredor al que posteriorment els romans hi van atorgar el seu certificat de garantía…’.

Carles III, al 1761, donarà llum verda a les sis gran rutes que surten de Madrid, avui dia convertides en autovies, i quan arriba el tren, les línies ferroviàries seguiran el mateix patró, amb un esquema molt similiar al de França, un altra gran estat centralista. Quan ha parlat del tren ha explicat que la primera línea va ser efectivament la que unia Barcelona amb Mataró, però que el Marquès de Salamanca, ministre d’Hisenda i promotor al mateix temps, es va capficar en contruir la línea Madrid-Aranjuez amb l’objectiu de fer arribar el tren al Palau Real, abans que s’inaugurés la línea catalana. Quan ja estava en la feina, una crisi de govern el va enviar a l’exili i el projecte es va entrebancar. Quan va tornar de fora, s’hi va tornar a posar, ens va endeutar però va aconseguir, arruinat, que el Govern l’hi expropiés la línea l’endemà de la inauguració. Amb els diners obtinguts va iniciar un nou projecte cap a Alacant.

Tot això per argumentar que a ‘Espanya, històricament, hi ha hagut un ús de la política que respon a les preferències majoritàries i que les inversions públiques en noves infraestructures, tot i que moltes no són necessàries, seguirán perquè la lógica que s’aplica està inspirada, també, en el model francés consistent en donar seguretat, però a canvi de retallar-te la llibertat …’

Quan se li ha preguntat si d’ell depengués quines infaestructures prioritzaria ha contestat que ‘no crec que m’ho demani ningú, però pensó que no hi ha necessitats a nivell de comunicacions interurbanes per carretera, però sí milloraria les rodalies ferroviàries i les línies per on passen mercaderies, però sense exagerar’.

En aquest punt s’ha parlat del corredor mediterrani i ha vingut a dir que més avall de Múrcia no està justificat però ha reconegut que, al sud d’Europa, aquesta és la principal via de mercaderies i que el problema d’inversió al mediterrani espanyol és sistèmic. Aconseguir que les mercaderies que transiten per carretera poguèssin utilitzar el tres és l’objectiu i seria un gran pas.

Ramon Font, coordinador del cicle

Ramon Font ha introduït el tema de la futura i probable vinyeta que s’està estudiant per quan s’acabin algunes concessions d’autopistes i Bel ha estat taxatiu: ‘Sóc partidari de no potenciar l’ús del vehicle privat i que, per tant, qui més ús en faci, més pagui. Pel manteniment de les autopistes, un cop pagades, es pot optar per la vinyeta, pel peatge fantasma o pel finançament via pressupostos. L’avantatge de la vinyeta és que és fácil d’administrar i l’inconvenient és que un cop pagada pels usuaris tothom paga el mateix, tant si fas deu quilòmetres com si en fas mil. A països com Suïssa és voluntària. Si s’implanta obligatòriament, a efectes econòmics, seria un impost. No sé. El que convé és que es faci bé el que s’ha de fer’.

L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, al costat del president Josep Rius

També ha parlat dels aeroports, arran del que tenim a Lleida-Alguaire, que alguns comparen amb el fracàs estrepitós dels aeroports espanyols de Castelló o Ciudad Real. També ha estat molt crític, no cal que totes les capitals en disposin d’un i ha comentat els criteris que se segueixen a Alemanya, diferenciant aeroports d’aeròdroms, en funció del seu caràcter comercial, o no, en base a transport de viatgers i mercaderies.

En tot cas, per acabar, cal repescar una argumentació que ha fet durant la sessió sobre maneres de controlar les inversions publiques i ha posat el model escandinau: ‘Davant de certes demandes, primer miren si és un problema general, amb repercussió social o no. Si no és el cas, aquella demanda no és cap problema, cap necessitat. D’això se’n diu control social’. En lloc d’inversions públiques innecessàries ha dit que cal ajudar les persones amb problemes bàsics i ajudar a cohesionar les societats.

Tota una lliçó magistral: fer les coses amb enteniment, evitar les martingales i ‘poder aspirar a tenir, perquè hi tenim dret, a un govern millor’.

Amb aquesta sessió, Els Debats del Casino han tancat l’any i es reprendran el 30 de gener del 2020.

Fotografia: Jordi Trullàs /Els Debats del Casino

El Casino de Granollers Club de Ritme aprofita el 140è Aniversari per rellançar l’oferta cultural de l’entitat

Els Debats del Casino, el llibre ‘Casino de Granollers Club de Ritme (1880-2020), història d’un arrelament a la ciutat’, el jazz I la música clàssica, dues exposicions de fotografia I, fins I tot, la gastronomia, configuraran les activitats extraordinàries per commemorar aquesta efemèride.

Aquest matí, el Casino de Granollers Club de Ritme ha presentat la programació que l’entitat farà amb motiu del seu 140è Aniversari, que començarà a partir del mes de gener.

L’centenària entitat, fundada el setembre del 1880, és una de les poques societats de la capital del Vallès Oriental que haurà trepitjat, a data d’avui, tres segles I per això vol celebrar d’una forma especial I molt digna aquesta efemèride, perquè tots els seus associats I tots els granollerins en general se’n puguin sentir ben orgullosos.

Josep Rius, intervenint

El president de la societat, Josep Rius, ho ha remarcat en la seva introducció I ha aprofitat la conferència informativa per presentar el nou logo commemoratiu: ‘El músic, pintor I editor Amador Garrell és l’atutor de l’actual logo del Casino, que tots ens estimem molt, però vam considerar que una data tan especial era un bon motiu per actualitzar-lo I digitalitzar-lo, amb una referència a l’aniversari, i el logo que us presentem ara és el treball d’un altre granollerí, Jordi Daví, de Biombö Studio, que ens acompanyarà durant tot el 2020’.

El periodista vallesà Paco Monja és l’autor del llibre ‘Casino de Granollers Club de Ritme

(1880-2020), història d’un arrelament a la ciutat’, una crònica molt ben documentada, amb les aportacions de nombrosos testimonis, de la trajectòria de l’entitat amb fotografies I documents, molts d’ells inèdits, que vol ser tot un referent per conèixer millor, també, la societat granollerina d’aquests últims 140 anys. L’autor ha destacat: ‘Que costa d’entendre que una ciutat com Granollers, que l’any 1880 no arribava als 6.000 habitants, posés en marxa una entitat amb tanta activitat’. El llibre es presentarà el dia 27 de gener del 2020.

Paco Monja, parlant, amb Lluís Sitjes

L’advocat I coordinador d’Els Debats del Casino, Ramon Font, que es van estrenar el passat setembre programant l’actual cicle ‘Mirades alternatives’, ha valorat l’objectiu d’una iniciativa que vol entroncar un altre cop amb les arrels del Casino de Granollers I ha afirmat que ‘després de comprovar l’acollida positiva d’Els Debats del Casino, que no ens ha sorprès però que ens congratula molt, estem en fase de treball per saber què ha de venir després del cicle ‘Mirades Alternatives’. Precisament, aquest dijous, 28 de novembre, se celebrarà la tercera sessió, l’última abans de l’aturada per les festes de Nadal, que comptarà amb Germà Bel I que versarà sobre ‘Infraestructures: com I per què es fan i quina incidència hi té la política’.

La presentació l’ha tancat Lluís Sitjes, ‘alma mater’ de Jazz Granollers, l’entitat hereva del Club de Ritme, que des de l’any 1935 ha fomentat el jazz a la ciutat. Sitjes ha explicat que ‘el 2020 serà un any en què celebrarem quatre aniversaris: els 140 del Casino de Granollers, els 85 del Club de Ritme, els 30 del Festival de Jazz de Granollers I els 10 de la desaparició d’en Joan Bretcha’, bon amic a qui se li dedica la sala que, per tot el que us hem presentat avui I tot el que s’hi fa, s’està convertint en un centre cultural de referència, a Granollers i a fora’.

Ramon Font, intervenint

Abans de cloure la presentació, el president Rius ha aprofitat per anunciar que des de divendres passat el Casino de Granollers Club de Ritme és la 179a entitat adherida a la Federació d’Ateneus de Catalunya, la plataforma cultural que dóna aixopluc a casinos culturals I ateneus de tot el país. Pep Morella, president de la federació, va tancar l’acord divendres passat amb Josep Rius a Granollers.