PROGRAMACIÓ 2023-2024

22 de gener de 2024 – 19:30h

ESTEM PREPARATS PER AL FUTUR?

Ponent: Marc Vidal

Més informació i inscripcions

19 de febrer de 2024 – 19:30h

COM ENTENDRE LA RÚSSIA DE PUTIN

Ponent: Anna Bosch

Més informació i inscripcions

18 de març de 2024 – 19:30h

LA JUSTICIA ESPANYOLA. MÉS PODER QUE SERVEI PÚBLIC

Ponent: Ester Capella

Més informació i inscripcions

22 d’abril de 2024 – 19:30h

DESXIFRANT L’ÈXIT D’UNA MARCA LÍDER: INNOVACIÓ I OPORTUNITATS

Ponent: Josep M. Lloreda

Més informació i inscripcions

La Dra. Carmen Cabezas reflexiona sobre la salut pública després de la pandèmia

En el tercer Debat del Casino de Granollers vam voler conèixer si calia repensar el model de salut pública després del Covid. Per això la convidada va ser la Secretària de Salut Pública de la Generalitat Carmen Cabezas que va conversar amb el director de El 9 Nou del Vallès Oriental, Jesús Medina. Cabezas va fer un repàs de les actuacions més rellevants que es van fer des del Departament de Promoció de la Salut, de la qual era subdirectora, durant la pandèmia. Així les primeres mesures de protecció van ser la seguretat de les escoles i de l’oci infantil i ja el 2021 la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya. L’arribada de les vacunes va marcar el punt d’inflexió. L’esforç dels professionals de la sanitat va ser ingent: es van administrar 16 milions de dosis extres en un sol any, a banda dels 3 milions habituals. A tot el món la xifra va ser de 13.500 milions de dosis però amb una clara discriminació entre països rics i pobres. Tot i així les vacunes van estalviar 20 milions de morts al món per Covid.

Cabezas va demanar que la gent expressi agraïment als professionals sanitaris, ja que és una feina que desgasta molt. La doctora Cabezas es va mostrar preocupada pel ritme lent de l’actual campanya de vacunació de la grip i el Covid. «Ara costa que la gent vagi a vacunar-se», va dir, a diferència de quan es va començar a vacunar per la Covid. Tot i així va defensar que les vacunes eviten els ingressos a la UCI i també la possibilitat de tenir Covid persistent, amb símptomes com el mal de cap, dificultats per pensar o per dormir, etc.

La pandèmia va posar en tensió tot el sistema sanitari, especialment al principi quan els elements de protecció havien de venir de la Xina. Tampoc es fabricaven vacunes aquí, un aspecte que actualment ha quedat resolt amb el vaccí desenvolupat per l’empresa gironina Hipra. També ha millorat la recollida d’indicadors i ara en tot moment se saben quins virus estan circulant pel territori per poder albirar tendències i emetre alertes, si fos necessari. És l’anomenat Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (SIVIC) que integra informació recollida en centres d’atenció primària, hospitals i laboratoris i que s’actualitza setmanalment. Així la doctora Cabezas va explicar que actualment s’estan veient rinovirus, bronquiolitis, grip i Covid.

Carmen Cabezas també va parlar del concepte Una Sola Salut (One Health) que s’està imposant en els darrers anys. Això és constatar que la salut animal i humana estan interconnectades i vinculades als ecosistemes. En aquest sentit Cabezas va dir que el canvi climàtic és una amenaça global i que van comprovar com els pics de calor del darrer estiu havien provocat un increment de la mortalitat en persones amb patologies cròniques.

Finalment la doctora Cabezas va emfasitzar la importància de l’estil de vida mediterrani. Va lloar els productes frescos dels mercats i la necessitat que la gent es relacioni i participi en activitats culturals per preservar la seva salut. Aquest mode de vida ha propiciat que a Catalunya hi hagi actualment 2.538 persones més grans de cent anys. Un dels reptes que també caldrà afrontar és abaixar el nombre de fumadors. Encara fuma una de cada quatre persones a Catalunya. Per això caldrà incrementar encara més els espais on no es pot fumar. Amb molts altres temes pendents, la doctora Cabezas va elogiar l’especialitat de medicina familiar perquè és el tipus de professional que acompanya la persona al llarg de la seva vida i per al qual es requereix saber escoltar i destinar-li temps.

El periodista Xesco Reverter no veu un final proper a la guerra que està enfrontant Hamàs i Israel

L’excorresponsal als EUA creu que Biden i Trump s’enfrontaran de nou a les eleccions presidencials d’aquí a un any

Dues-centes seixanta persones van ocupar la Sala Joan Bretcha per escoltar el testimoni del periodista Xesco Reverter que feia tan sols un dies havia tornat de cobrir informativament la guerra que Hamàs va iniciar contra Israel el dia 7 d’octubre. Aquest segon Debat es va retardar una setmana per aquest fet de rabiosa actualitat i bona part de la conversa amb la directora del diari Som Granollers, Montse Eras, va versar sobre aquesta experiència. Reverter va explicar que els mitjans de comunicació no tenen accés directe a Gaza i, per tant, havien de cobrir el conflicte des d’Israel i Cisjordània. Quan va arribar a Jerusalem es va trobar que els israelians estaven en xoc, traumatitzats pel gran i sorprenent atac que havien patit per part de grups armats milicians palestins, principalment de Hamàs, des de la franja de Gaza. A més, els milicians van capturar diversos ostatges, la majoria dels quals a dia d’avui continuen captius. Per la seva part els palestins tanquen files amb Hamàs, tot i que no tots estan d’acord amb els seus mètodes. “Serà molt difícil desarticular Hamàs”, va assegurar Reverter qui creu que la guerra s’intensificarà en els propers mesos. “No li veig un final proper”, va reconèixer el reporter que considera que els dos bàndols són irreconciliables.

L’atac del 7 d’octubre, mentre els israelians celebraven la festa de Sucot, va morir d’èxit, segons va dir Reverter. Inicialment Hamàs volia atemptar contra bases militars i segrestar alguns militars israelians, però s’hi van sumar molts palestins que van saquejar els quibuts, les colònies agrícoles israelianes. És sorprenent com un territori com Gaza, amb un superfície com el Maresme però amb quatre vegades més població, va ser capaç de portar a terme l’atac sense despertar sospites dels serveis secrets israelians. “Aquest fet va generar el cabreig de la societat israeliana contra el govern” que encapçala Benjamin Netanyahu. Respecte el possible paper de mediador dels Estats Units, Reverter, que va ser corresponsal al país entre 2017 i 2022, creu que no es prenen al president Joe Biden “com un actor neutral que pugui proposar una solució justa al conflicte”. La raó rau en el fet que en les darreres dècades els EUA s’han posicionat a favor dels israelians, en bona part gràcies a la feina de l’influent lobby israelià.

El Debat es va produir a un any vista de les eleccions presidencials nord-americanes i tot sembla indicar que es pot repetir l’enfrontament Biden-Trump de fa quatre anys. I això tot i les quatre acusacions a les quals s’enfronta l’expresident que el podrien dur a la presó. Ara per ara Trump continua tenint el suport de les bases republicanes i Biden, que suposadament havia de ser un president d’un sol mandat, sembla que tampoc té rival en el bàndol demòcrata. La primera vicepresidenta dels Estats Units no es contempla com a opció.

Reverter ha recollit en el llibre Estats Units, el país de les contradiccions la seva etapa com a corresponsal en aquell país. Un període en què es van produir fets molt destacats com la mort de George Floyd, el 25 de maig de 2020, a mans d’un policia blanc, que va generar un moviment de repulsa ciutadana. “Molts blancs van sentir per primera vegada que havia mort un nord-americà, no un negre”, va resumir Reverter. Un altre dels episodis va ser el sorprenent assalt del Capitoli per part de simpatitzants de Trump el 6 de gener de 2021. En el llibre també es parla, entre d’altres, dels que estan darrere de la derogació del dret a l’avortament o dels estralls que està provocant el fentanil, responsable de moltes morts per sobredosi al país.

Víctor Font repassa la seva trajectòria personal i professional en conversa amb el periodista Antoni Bassas

La dissertació va obrir el 3r Cicle de Debats del Casino que coordina Ramon Daví

Ple de gom a gom al Casino per escoltar la primera conversa del tercer Cicle dels Debats que va aplegar l’empresari granollerí Víctor Font entrevistat pel periodista Antoni Bassas. Font va explicar els seus orígens en el si d’una família de petits empresaris de Granollers. Per part de pare procedia del Garatge Eloi, concessionari de Citroën, mentre que la mare, administrativa, tenia un negoci de roba. Font era el més gran de quatre germans i durant la seva infantesa i part de la seva joventut va reconèixer que no tenia ni idea de què volia estudiar de gran. Es va decidir per Administració i Direcció d’Empreses a ESADE “perquè era una carrera molt orientada al món real”. Quan va acabar els estudis volia una feina que no l’encasellés en un departament en concret i es va decidir per la consultoria. Font va explicar que en la seva trajectòria professional hi va haver tres trucades decisives. La primera, el mes de setembre de 1995, quan l’empresari Ferran Soriano li va proposar treballar en una consultoria estratègica a Barcelona, Cluster Consulting, en un negoci que aleshores era nou: la telefonia mòbil. El van fer soci d’aquesta empresa als 28 anys. “Va ser la primera empresa tecnològica d’èxit que es va vendre l’any 2001”. Aquesta experiència li va permetre moure’s per tot el món: Àustria, Portugal, Brasil… “va ser un màster accelerat sobre el món de l’empresa”.

La segona trucada rellevant per a la seva trajectòria professional es va produir el Nadal de 2003, quan un grup d’inversions de Bahrain li van proposar muntar un consorci també relacionat amb la telefonia mòbil. D’allà en va sorgir, en paraules de Font, “un negoci espectacular”, amb 60 professionals i, entre d’altres, una nova oficina a Dubai.

El que aparentment era una notícia negativa, la trucada del conseller delegat que no donava suport al pla de negoci que havia traçat Font, va derivar en una oportunitat: la creació de Delta Partners l’any 2006. Una nova consultoria tecnològica internacional amb oficines a Nova York, Denver, Sant Francisco, Singapur, Barcelona, Johannesburg, San Francisco i Sydney. En aquest sentit Font es va mostrar “molt orgullós d’haver donat feina a unes 2.000 famílies en tota la trajectòria d’aquesta empresa”.

Ja a Catalunya, Font ha diversificat els seus interessos. Va ser un dels fundadors del diari ARA, conjuntament amb el seu entrevistador Antoni Bassas; forma part de l’start up Kognia, convidat per l’entrenador del FC Barcelona, Xavi Hernández, empresa que ofereix una anàlisi del rendiment esportiu fent servir la intel·ligència artificial; treballa amb potenciar una marca amb Joan Margarit i Jordi Barceló; amb l’exfutbolista Juli López, en com ha de ser el Barça del futur…

Com a excandidat a la presidència del FC Barcelona, Font no va defugir l’actualitat del club blaugrana. Va admetre que la junta directiva presidida per Joan Laporta ha tingut encerts en la parcel·la esportiva gràcies al lideratge de Xavi i al rèdit que ha donat l’estil de joc que Cruyff va imposar en els equips base del club i que s’ha traduït en un gran planter de jugadors triomfadors com Gavi, Pedri, Araújo, Lamine Yamal…

Sobre el deute del club, Font va assegurar que en tres anys seguits el Barça acumularà 1.000 milions de pèrdues operatives. Segons ell si hagués guanyat les eleccions “hauria aplicat un pla de xoc durant els 100 primers dies de govern”. També va qüestionar com es van activar les palanques que van permetre inscriure els jugadors: “nosaltres hauríem fet vendes a socis estratègics i conservarien una part dels drets televisius”, va afirmar. Per a Font l’errada més gran és no haver retingut Messi, de qui va dir que Xavi estava convençut que retornaria al club però aquest “no havia traçat cap pla per fer-lo tornar”.

Font va deixar la porta oberta a tornar-se a presentar a les properes eleccions a la presidència del FC Barcelona, si el context és favorable, “perquè mantinc la il·lusió intacte”. Ha après de la seva anterior experiència com a candidat al Barça: “vam pensar molt en el futur del club i molt poc en com guanyar les eleccions” i va assegurar que presentaria una alternativa millorada a la de l’any 2021. Víctor Font creu que l’estratègia de Laporta ha estat anar a veure els partits a Montjuïc per poder ser ell qui inauguri el nou estadi.

I vet aquí com aquest granollerí voltat va desgranar en el primer debat una brillant trajectòria professional de 28 anys que segurament encara té molts capítols per escriure.