PROGRAMACIÓ 2022-2023

17 d’abril de 2023 – 19:30h

LA CIBERSEGURETAT

Ens vigilen i ens espien a tothora? A tots? A mi també? Cóm? Els telèfons mòbils són l’eina ideal per fer-ho? Cóm evitar-ho?

Ponent: Bruno Pérez

Més informació i inscripcions

15 de maig de 2023 – 19:30h

SELF MADE MAN

Una manera d’arribar a la llista Forbes

Ponent: José Elias

Més informació i inscripcions

19 de juny de 2023 – 19:30h

LA FORTUNA DE LA VIDA

Una xerrada sobre algunes de les moltíssimes casualitats que la natura ha conjugat per a regalar-nos la vida.

Ponent: Joan Anton Català

Més informació i inscripcions

El protagonista del debat

VICENT PARTAL

(20 març 2023)

Si alguna cosa defineix en Vicent, més enllà de la seva gran capacitat intel·lectual i de la muntanya de coneixements que atresora, és la seva senzillesa i la seva bonhomia. És una persona discreta, humil i extremadament amant i orgullós dels seus orígens i de la seva terra. Té la paciència i la tranquil·litat de tot home savi, alhora que també té una immensa curiositat i interès per escoltar la gent d’arreu, una virtut poc habitual, que només tenen les persones que, com ell, intenten, en tot moment, cercar la veritat.

En Vicent és, sense cap mena de dubte, un dels periodistes més ben preparats del Països Catalans, però, això no obsta al fet que sigui una persona discreta i prudent que, com deia una de les persones que va assistir al debat, és capaç de transmetre els seus coneixements amb una modèstia i una proximitat gens pròpia de qui té tanta erudició.

Endemés, en el terreny professional, se sent molt orgullós de l’encomiable feina que ha fet —orgull que molts compartim, més enllà de creences o ideologies— d’aconseguir bastir un mitjà de comunicació autènticament independent —llarga vida a Vilaweb—, la qual cosa no és gens fàcil en l’època que vivim, en la qual el periodisme sembla que només pot subsistir, majoritàriament, fent servilisme del poder, sigui polític, econòmic o de qualsevol altra mena. Compromès amb una manera d’entendre el món, és d’aquestes persones disposades a discutir fins a la mort, si cal, i amb qui sigui, però que no accepta ni acceptarà mai ser manipulat, ni accepta ni acceptarà mai la supressió de la dissidència ni la virulència de les posicions i l’afany d’encasellar la gent amb els uns o amb els altres, quan no volen ni pretenen ser encasellats.

Home d’una memòria prodigiosa, em va donar l’oportunitat —com em va fer adonar sopant— de saltar en el mapa d’un lloc a l’altre, sense gaire ordre ni concert, i ho va fer —la qual cosa li “agraïsc”, com diria ell— sense immutar-se gens ni mica, seguint el ritme que li marcava, fent que el debat discorrés per uns camins que, crec, per a tots els assistents van ser, més enllà d’interessants, distrets i plaents, fins al punt de gaudir d’una vetllada que, a la majoria, se’ns va fer curta.

I per acabar la semblança, permeteu-me que ressenyi una cita: “Sobretaula lenta de diumenge. Per la finestra veig que els núvols comencen a donar al dia l’aire del novembre que és. La llum és poca mentre prenc el cafè sense cap pressa i la música omple la casa. Bob Marley fa de Raimon i diu allò de “in this bright future you can’t forget your past”. Intente trobar on diu Montaigne que cal ser escolar d’un mateix; és un paper que recorde vagament i m’entra com una mena de son mentre regire els llibres tombat al sofà. Els diaris, escampats pel terra, parlen de coses banals…”. Ho va escriure el mateix Vicent Partal el novembre de 2006. Des de llavors, ha plogut molt, però aquell Vicent encara és el mateix Vicent que jo conec.

Ramon Font

www.ramonfont.cat

GALERIA DE FOTOGRAFIES

Vicent Partal parla al Casino de Granollers sobre el nou mapa geopolític mundial

Fotos: Jordi Trullàs

El protagonista del debat

XAVIER MORET

(20 febrer 2023)

Parlar d’en Xavier Moret em resulta difícil. Fa gairebé cinquanta anys que som amics i, per tant, difícilment puc ser objectiu. No obstant això, l’estima personal que li tinc no és obstacle per dir que és un personatge singular, la qual cosa crec que tots els assistents al debat van poder comprovar. No debades és una persona, de les poques que hi deu haver al món, que pot dir que ha estat a més de 150 països —a alguns, diverses vegades— i que, al llarg de l’any, passa una mitjana de més de vuit mesos voltant pel món, lluny de la seva família i de la seva masia del Pla de l’Estany.

En Xavier, com ens va fer palès durant més d’una hora i mitja, no només és un pou de ciència i coneixements de llocs, gent i cultures d’allò més diverses, sinó que, endemés, és un niu d’anècdotes, algunes ben divertides, però també altres inquietants, de les quals vam poder gaudir abastament amb les seves detallades narracions dels racons insòlits on ha deixat la seva petja aventurera. I, com em dèia un dels assistents al final de l’acte, explicat tot de forma planera i sense la més mínima petulància, desmitificant, d’aquesta manera, la imatge que hom podria tenir d’algú a qui molts, entre els que m’incloc, li tenim una sana enveja, atès que ha aconseguit la tan anhelada quadratura del cercle —que a la majoria ens sembla gairebé impossible— d’aconseguir guanyar-se dignament la vida llegint, escrivint i viatjant, la qual cosa és a l’abast de molt pocs escollits.

La major part d’assistents a aquest debat tan especial, van venir a fer volar la imaginació i, en això, en Xavier no ens va defraudar. Amb ell vam voltar pel món, fent un recorregut sencer de nord a sud i d’est a oest, i vam escoltar com es pot viatjar d’una manera diferent de la convencional que ens ofereixen les agències de viatges. Vam aprendre que el més important en els viatges, el que constitueix el gran luxe, és el temps, i que no importa el destí sinó el camí. I que si volem fugir dels viatges en grup i de les destinacions de moda, si volem ser viatgers i no només turistes, és més rellevant l’equipatge mental que no pas el que posem a la maleta. Ens va fer comprendre que aquests viatges t’ajuden a conèixer als altres, però també a tu mateix, i que si viatges amb una mirada innocent, disposat a aprendre, cada lloc on vas, tant és que sigui proper o llunyà, té coses molt interessants, perquè el més cabdal no és el lloc on vas, sinó l’experiència i tot allò que passa durant el viatge.

I per acabar de reblar el clau, encara que fos col·lateralment, també vam poder parlar de literatura, no només de la literatura de viatges, sinó de ficció, de novel·la, atès que en Xavier, a més a més de gran viatger, també és un prestigiós novel·lista d’èxit, amb diversos premis i guardons, a l’obra del qual destaca, especialment, el fet de ser el pare literari del famós detectiu alternatiu Max Riera, protagonista de singulars aventures arrelades sociològicament al nostre món actual, que han estat traduïdes a diversos idiomes.

En definitiva, en una sala plena a vessar d’un públic entusiasta i entregat al ponent, altre cop vam poder gaudir d’una vetllada molt especial. I, aquesta vegada, m’atreviria a dir que quasi màgica. Gràcies, Xavier.

@RamonFontt

www.ramonfont.cat

GALERIA DE FOTOGRAFIES

Xavier Moret parla al Casino de Granollers sobre els viatges alternatius

Fotos: Jordi Trullàs

El protagonista del debat

JAUME ROURES

(23 gener 2023)

Definir en Jaume Roures, en poques paraules, és una tasca molt difícil. Sens dubte, en el terreny professional és un personatge complex i polièdric. Però alhora també, en les distàncies curtes, és assequible, senzill, amè i, sobretot, molt proper.

Una persona que ha fet néixer i créixer un ens com Mediapro, capdavanter en l’àmbit internacional en el món dels mitjans audiovisuals, i que a més ha posat en marxa una cadena de televisió com La Sexta o un diari com Público, ha de ser forçosament una persona poc corrent, amb relació al que estem acostumats a veure.

I si endemés d’això, està al capdavant d’un conglomerat d’empreses amb més de 7.000 treballadors, amb 53 oficines arreu del món i presència a 35 països, i produeix pel·lícules de l’alçada de Mitjanit a París o Vicky, Cristina, Barcelona d’en Woody Allen, Un dios salvaje d’en Roman Polamski, o Los lunes al sol i El buen patrón, d’en Fernando León de Aranoa, entre moltes d’altres, i que compta en el seu haver amb més de 600 premis internacionals, entre ells 2 Òscar, 3 nominacions, 2 Globus d’Or, 34 Goya o 1 Conxa d’Or, és, sense cap mena de dubte, un personatge professionalment extraordinari.

Al marge d’això, però, en Jaume, com he dit al començament, també és un personatge excepcional per la seva senzillesa i bonhomia i per la seva proximitat humana. De conversa fluida i intel·ligent, compartir taula amb ell és quelcom que enriqueix i tot un luxe, perquè, no debades, no sempre es té l’oportunitat de compartir conversa i coneixements, anècdotes i experiències, amb algú que ha tingut relació personal i d’amistat amb presidents de govern d’arreu del món, amb destacats científics o amb personatges de la talla intel·lectual d’Ernest Mandel, Manolo Vázquez Montalbán, Gabriel Garcia Márquez, o el mateix Woody Allen.

En resum, crec que la presència entre nosaltres d’en Jaume Roures va ser un plaer pel públic assistent a Els Debat del Casino, que el va poder gaudir en plenitud, tot i que fos des de la distància que separa l’escenari de la platea —interessantíssim el col·loqui que es va generar al final i el fet que en Jaume no defugis cap pregunta de les que li van formular els assistents—, i molt més encara per aquells que després vam tenir l’oportunitat de compartir taula amb ell i vam poder conèixer-lo en vessants més properes i intimistes.

@RamonFontt

www.ramonfont.cat

GALERIA DE FOTOGRAFIES

Jaume Roures parla al Casino de Granollers sobre els mitjans audiovisuals

Fotos: Jordi Trullàs

El protagonista del debat

TOMÀS MOLINA

(21 novembre 2022)

Espectacular, en el sentit més ampli del mot. En Tomàs, no només és un gran especialista en el tema del canvi climàtic, que és del que ens va parlar, sinó que endemés, és un gran comunicador i una persona amb un gran sentit de l’espectacle, tal com tots els assistents al Debat van poder apreciar a bastament.

Dotat d’un discurs potent, però alhora àgil i dinàmic, aconsegueix despertar l’interès per allò que explica, no tan sols a aquells que ja en tenen, sinó, fins i tot, per a les persones que, a priori, hi poden tenir un interès relatiu. I en aquest sentit, és important destacar que, malgrat que el tema objecte del Debat té uns rivets obscurs, amb uns escenaris de futur preocupants, tant per les seves conseqüències en el medi ambient com en la societat, i el fet que el canvi climàtic tingui un impacte que, previsiblement, anirà en augment i afectarà la gran majoria dels sectors productius, com el turisme, l’agricultura i la producció d’aliments, el seu missatge transmet optimisme, sobretot de cara a les noves generacions, la qual cosa, en uns moments tan torbadors, és d’agrair.

Tanmateix, val a dir també que la seva manera de comportar-se a l’escenari i el fet de ser un gran conversador, facilita extraordinàriament la labor del conductor del Debat, la qual cosa sempre és molt valorable.

Però el que cal destacar sobre manera és l’empatia que mostra en les distàncies curtes i la seva proximitat i naturalitat amb la gent, tot i que, sens dubte, ha de ser difícil per una persona com ell, atès que el seu perfil públic el fa fàcilment reconeixible per a tothom, vagi on vagi arreu del territori. Aquesta qüestió la van poder copsar molts dels assistents al Debat que, tant abans de començar, com sobretot en acabar, s’hi van acostar i van poder-hi xerrar i intercanviar comentaris i opinions sense cap mena de recança.

Tot plegat, doncs, un personatge extraordinari, en Tomàs Molina. Un home que no té res a veure amb la caricatura que n’havien fet al programa de TV3, Polònia. I els qui el vau poder tractar, segur que vau quedar convençuts que, més aviat, és tot el contrari.

@RamonFontt

www.ramonfont.cat

GALERIA DE FOTOGRAFIES

Tomàs Molina parla al Casino de Granollers del canvi climàtic

Fotos: Jordi Trullàs

El protagonista del debat

DANIEL GÓMEZ CAÑETE

(17 Octubre 2022)

En Daniel Gómez Cañete no és només un divulgador, és un savi en la seva matèria. Probablement, una de les persones, al nostre territori, que més en sap i que coneix amb més profunditat tota la problemàtica que tenim al damunt respecte d’una de les qüestions cabdals del nostre dia a dia, com és el tema de l’energia.

Els que el vau poder escoltar en la seva dissertació, vau poder comprovar l’abast de la meva afirmació. I, segurament, us vau poder fer una idea més exacta d’on som i cap on anem. Tant pel que fa a la finitud de les energies provinents dels combustibles fòssils, que s’aproximen al seu acabament, com de les que les han de substituir, que encara són lluny del seu punt òptim. Ens ho va explicar detalladament, però sense dramatisme.

Malgrat tot, malgrat les veus apocalíptiques que sovint ens arriben, sobreviurem. Aquest és el gran missatge que ens va voler transmetre.

Però no ho farem a qualsevol preu, això també ens ho va deixar clar. Ho haurem de fer canviant d’hàbits i de costums. Canviant la nostra manera de viure. I, l’interessant, més enllà del que digués al Debat, és que el nostre protagonista d’avui, predica amb l’exemple. Això és el que el fa únic i singular. Més enllà de les dissertacions públiques que fa sobre el tema, més enllà de les exposicions teòriques sobre la matèria, els que el coneixem sabem que no només es dedica a garlar, sinó que a més, en la seva vida privada, practica el que diu —començant pel lloc on viu i com viu— i procura fer el que aconsella que tots hauríem de fer per enfrontar-nos a la crisi energètica que ens tenalla, a conseqüència de les diverses causes que va exposar al Debat, i que no totes tenen el seu origen en la guerra d’Ucraïna, com alguns ens volen fer creure, sinó que venen de molt més enrere, i sobre les quals l’economia i els poders econòmics que dominen el món, hi tenen la màxima responsabilitat.

En Daniel, a part d’un gran expert, és un esperit crític i un vers lliure dins d’un univers on, la majoria, l’únic que aprecien és gaudir la comoditat de l’avui, sense pensar ni plantejar-se com serà el demà. Per més que aquest demà, molt probablement, sigui amb caràcter immediat. Tant de bo les seves reflexions i el seu estil de vida despertin algunes consciències. Com més, millor.

@RamonFontt

www.ramonfont.cat