PROGRAMACIÓ 2022-2023

19 de juny de 2023 – 19:30h

LA FORTUNA DE LA VIDA

Una xerrada sobre algunes de les moltíssimes casualitats que la natura ha conjugat per a regalar-nos la vida.

Ponent: Joan Anton Català

Més informació i inscripcions

El protagonista del debat

JOSÉ ELÍAS

(15 maig 2023)

En José Elías és una figura destacada en el món dels negocis i l’emprenedoria. La seva carrera i les seves contribucions a la societat són dignes de ser reconegudes i admirades. Però arribar on és -malgrat que com ell diu, encara “soc un noi de barri i no me n’amago”- no ha estat fàcil. Partint de gairebé res –és el fill d’una família molt humil- s’ha convertit en un gran exemple del que comuntment es denomina com a Self Made Man, o persona feta a si mateix. Com sol ser habitual en aquesta mena de persones, ben aviat es va adonar que havia d’actuar si volia canviar el seu destí. En aquest sentit sempre diu, com a metàfora, que “en funció de les cartes que t’hagin tocat al Monopoly, vius d’una manera o d’una altra. A mi em van tocar cartes dolentes, però les saber vaig canviar”. I, efectivament, va aconseguir canviar el que semblava que havia de ser el seu destí.

Alhora, però, tot i ser actualment molt ric, té una manera de ser diferent de la que habitualment associem a les persones riques, potser perquè, com ell mateix declara, té la mentalitat “d’un pobre vingut a més”, o perquè ha pogut comprovar personalment que a “Espanya, que et vegin com un home fet a si mateix implica que durant un temps has de demanar perdó. Aquest és un dels països on els diners ha canviat menys de mans en els últims cent anys. Sembla que tots els que no tenim un “de” en el cognom, o hem traficat amb persones o hem portat drogues”. En el seu cas, però, res més lluny de la realitat. Treball, esforç, perseverança, sacrifici i saber aixecar-se després de cada caiguda —s’ha arruïnat dues vegades— és el que l’ha conduït a l’èxit.

Professionalment, ha desenvolupat la seva pròpia estratègia d’emprenedoria, basada en la identificació d’oportunitats i la inversió en empreses noves i prometedores, fins a arribar a figurar al número 30 de la llista Forbes de les 100 principals fortunes de l’estat espanyol. Destaca per la seva tenacitat, la seva visió empresarial i la seva capacitat de lideratge. No obstant això, la seva visió dels diners és especial. Afirma que “els diners és millor tenir-los que no tenir-los, és una obvietat. Però, també és veritat que et donen una felicitat molt fugaç. La quantitat de dopamina que et genera anar a comprar alguna cosa és molt curta. Et compres un cotxe i al cap de dues setmanes és el teu cotxe… Els diners et solucionen molts problemes; no haver-te de preocupar per arribar a fi de mes és molt bo, però a partir d’una certa quantitat et generen problemes que no tenies”

Ha fundat i/o adquirit diverses empreses d’èxit, que tenen presència a molts països europeus i llatinoamericans -Audax Renovables, Ezentis, La Sirena, Atrys, el holding Excelsior Times…- en sectors tan diversos com el de les tecnologies, la informació, la logística, l’energia, l’alimentació i la salut. Té una gran habilitat per reconèixer els canvis constants que es produeixen en el món empresarial, per saber anticipar-se, i per saber adaptar la seva estratègia a les noves circumstàncies.

Però el que la majoria de gent no coneix és que, a pesar de tot el que té, és una persona humil i senzilla, propera i accessible, d’una gran sensibilitat social, que sap escoltar i comprendre les inquietuds i les necessitats dels altres, la qual cosa li ha permès connectar sempre amb qui l’envolta i construir relacions duradores i fructíferes i continua mantenint els mateixos amics de tota la vida. Aquest tarannà ha fet que, tanmateix, sigui un reconegut filantrop i un gran defensor dels drets humans i la justícia social. Ha estat membre actiu de diferents organitzacions benèfiques i ha realitzat nombroses donacions per a causes humanitàries. A més, ha promogut diverses iniciatives per a promoure l’educació, la cultura i la inclusió social i col·labora activament amb diferents ONG i altres entitats, per ajudar als més desfavorits.

La seva trajectòria empresarial i el seu compromís amb la societat han convertit, doncs, en José Elías en un referent per a moltes persones, i en un clar exemple de com la perseverança, la creativitat, la dedicació i la visió de futur per assolir ells objectius que ens proposem poden portar a l’èxit en el món dels negocis. I tot, sense haver de perdre de vista el compromís social i els valors humans fonamentals.

Ramon Font

www.ramonfont.cat

GALERIA DE FOTOGRAFIES

José Elías protagonitza al casino el debat “Self Made Man”

Fotos: Jordi Trullàs

El protagonista del debat

BRUNO PEREZ

(17 abril 2023)

En Bruno, un dels més reputats pèrits judicials informàtics forenses del nostre país, considerat un dels sis experts en ciberseguretat més influents del món iberoamericà, sempre impacta als auditoris en les seves xerrades sobre ciberseguretat i ciberdelinqüència, fins al punt que, sovint, sol deixar als assistents estupefactes quan demostra quant vulnerables som davant els perills de la xarxa. I, en la seva ponència als nostres Debats del Casino, l’escena es va repetir.

Aquest fet fa que, possiblement, molta gent tingui una imatge distorsionada del personatge. Se’l coneix per les seves aparicions públiques a diversos mitjans de comunicació, per la seva intervenció en casos judicials mediàtics, per la seva activitat de divulgació i formació, i pel gran cabdal d’informació i coneixements que atresora. Tot plegat ajuda a formar-nos una idea d’en Bruno que, conegut de prop, no es correspon amb la realitat.

El primer que sorprèn d’ell és el fet que, malgrat ser un dels professionals capdavanters al seu sector en l’àmbit mundial, en Bruno és pràcticament autodidacta. Va començar aprenent informàtica pel seu compte als anys 80, quan encara era un món a les beceroles. “Volia estudiar, però a casa érem senzills”, com ell mateix comenta. Va fer Formació Professional com a administratiu. ‘Llavors, la meva família va fer un sacrifici i vam adquirir un Spectrum’, un dels primers ordinadors domèstics. Poc després, li va tocar anar a la mili i va continuar formant-se!. ‘Vaig poder disposar dels grans sistemes de l’època (S36, S38)’. Acabat aquest temps, en Bruno ja sabia programar de ple dret i, amb altres socis, van crear diverses empreses, primer per programar i, més endavant, per acoblar peces d’ordinador. ‘Vaig anar passant per totes les facetes: programador, muntatges d’ordinadors, disseny de xarxes (internet), administració de xarxes…’, explica. Després de passar uns anys treballant a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, arran d’una sèrie de judicis que va tenir l’ajuntament, els fiscals van veure que era un expert en tecnologia que s’explicava bé i li van comentar el fet que al món judicial es necessitaven pèrits en aquesta matèria. Els va fer cas, es va formar en la temàtica i va començar una carrera professional que l’ha portat a dalt de tot.

Però, malgrat el seu èxit professional, el que considero més destacable d’en Bruno és la seva humilitat i la seva capacitat de ser amic dels seus amics. I, el seu arrelament a la terra. Com ell mateix diu ‘primer de tot, soc molt empordanícola!’. Sempre defensa la seva terra allà on va. Quan era jove, va rebre una proposta per treballar a Seattle (EUA), a Microsoft, i, al cap de pocs dies, ja s’enyorava. No va trigar a tornar. ‘Sóc de l’Empordà!. Mai he volgut anar a treballar a Barcelonès ni a Madrids. Des de molt petit vaig aprendre què és la qualitat de vida’.

Diu que té una sola vida, i la vol viure amb qualitat. I, on millor la viu, és al seu Empordà, en mig de la natura. Signa convenis de confidencialitat amb els seus clients i, per tant, carrega molta informació que no pot revelar. Amb la ciberseguretat, es veu tot de la gent. ‘El que hi ha dins d’un mòbil és el que la gent pensa, desitja, odia … He vist coses esgarrifoses i, quan creus que ja ho has vist tot, la següent foto és pitjor’, afirma, sovint.

La seva feina és molt tècnica, però la gestió emocional d’aquesta càrrega són figues d’un altre paner. ‘Quan puges aquí amb el cansament, al vespre, i veus la plana de l’Empordà… Uf!. Això treu molta porqueria!’. I, quan arriba aquest moment del capvespre, sempre agraeix que ha passat un dia més. ‘Un dia cremat, un dia fet, i sempre dono les gràcies’.

Aquest és l’altre Bruno Pérez Juncà, el que la gent no coneix.

Ramon Font

www.ramonfont.cat

GALERIA DE FOTOGRAFIES