PROGRAMACIÓ 2019/2020

26 de setembre de 2019 – 19:30h

ALEXANDRE DEULOFEU I LA MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA +info

Una visió diferent, basada en l’estudi dels cicles històrics, del què ha passat, el què passa i el què passarà al món, a partir del llegat d’un dels pensadors catalans més oblidats i desconeguts: Alexandre Deulofeu.

Ponent: Juli Gutiérrez Deulofeu.

17 d’octubre de 2019 – 19:30h

QUI MANA AL MÓN? +info

Una visió sobre qui mana al món i sobre qui ostenta el poder veritablement.

Ponent: Alfons Durán-Pich.

28 de novembre de 2019 – 19:30h

INFRAESTRUCTURES: COM I PERQUÈ ÉS FAN I LA INCIDÈNCIA QUE HI TÉ LA POLITICA +info

Una mirada entorn de la forma de fer infraestructures, i què ens ensenya això de com es fa la política pública i com previsiblement es continuarà fent.

Ponent: Germà Bel

30 de gener de 2020 – 19:30h

LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES: ALTERNATIVES EMERGENTS +info

De la crisi dels sistemes judicials i institucionals en la resolució de conflictes als nous aprenentatges personals i organitzacionals en la societat-xarxa. Claus de futur i eines emergents.

Ponent: Josep Redorta.

27 de febrer de 2020 – 19:30h

EL FUTUR QUE ENS ESPERA. LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. +info

Com pot ser el món d’aquí uns anys a partir dels avenços en intel·ligència artificial.

Ponent: Emilia Gómez.

16 de març de 2020 – 19:30h

DE LA CUINA DE LES ÀVIES A LA CUINA DEL FUTUR +info

En Josep Pla deia que som el què hem menjat. Però, sempre és igual el què mengem? Volem reflexionar sobre el què hem menjat, el què mengem i el què, suposadament menjarem, per intentar saber qui som i qui serem.

Ponent: Fermí Puig.

26 de març de 2020 – 19:30h

L’ENERGIA I EL CANVI CLIMÀTIC +info

Passat, present i futur de l’energia al món. El canvi climàtic

Ponent: Antonio Turiel.

30 d’abril de 2020 – 19:30h

EL NOU INDIVIDU CONNECTAT. COM ENS HA CANVIAT LA VIDA INTERNET. +info

Un anàlisi de la transformació que està patint el món en general a partir de les noves tecnologies i el seu avanç imparable.

Ponent: Dolors Reig.

28 de maig de 2020 – 19:30h

VIATGES ALTERNATIUS +info

La visió sobre una manera de viatjar alternativa, independent, fugint dels viatges en grup i a la recerca de destinacions que no estiguin de moda, amb un equipatge mental diferent, atès que, a criteri del ponent, el gran luxe en els temps actuals és el temps.

Ponent: Xavier Moret.

18 de juny 2020 – 19:30h

EL FUTUR DEL MÓN +info

Un anàlisi sobre la previsibilitat de com evolucionarà el món, vist des de la talaia privilegiada que ofereix Le Monde Diplomatique.

Ponent: Ignacio Ramonet.

‘Espanya és un estat en fallida i sense Catalunya no podria jugar a primera divisió’, sentencia Alfons Durán-Pich

La presència avui, a Granollers, d’Alfons Durán-Pich, empresari, sociòleg, professor i gran comunicador, havia despertat molt d’interès, com ho prova el fet que les inscripcions es van haver de tancar fa quinze dies i aquesta segona sessió del cicle, amb el títol ‘Qui mana al món?’, no ha decebut gens. Malgrat les convulses jornades que viu el país arran de la sentència dictada dilluns pel Tribunal Suprem, la sala Joan Bretcha s’ha omplert completament.

Seguint el fil del seu últim llibre, ‘L’oligarca camuflat’, el conductor de l’acte, Ramon Font, ha introduït la xerrada amb Durán-Pich preguntant-li per la definició de què és el poder. ‘El poder és la capacitat de fer canviar la voluntat dels altres’, ha dit i ha parlat de tres criteris de poder que funcionen a base de la força, del que compensa una cessió inicial i d’aquell en què mitjançant la manipulació dels altres s’aconsegueix que facin voluntàriament el que tu vols.

Alfons Durán-Pich, en plena intervenció

El segon bloc de la intervenció ha versat sobre els agents principals del poder i aquí, Durán-Pich ha volgut deixar clar que ‘sempre hi ha una minoria que domina una majoria’, en al.lusió als plutòcrates, a la gent rica que fa i desfà. A partir d’aquí ha anat fent una dissecció dels diversos agents que s’utilitzen per manegar el món de les finances. Ha definit els executius o ‘capos’ de les multinacionals com a ‘personatges foscos vinculats als oligarques que utilitzen titelles professionals, que són els polítics, per executar les accions que els interessen’. En aquest punt ha parlat dels ‘lobbys’, que són els grups de pressió que es dediquen a posar oli per fer funcionar aquesta maquinària, en referència al tràfic d’influències i la compra de voluntats. Auditors, consultors o agències de qualificació no han sortit especialment ben parats de la seva anàlisi i ha fet èmfasi en el poder militar-industrial. De la seva importància i pes, ho ha explicat posant l’exemple dels generals nordamericans McArthur o Eisenhower, que va ser president dels Estats Units durant dos mandats, que van intuir que el seu país estava evolucionant cap una economia de ‘guerra’ . I la veritat, ha dit aquest vespre Durán-Pich, és que ‘els militars són molt importants, especialment als països anglosaxons’.

Ramon Font, conductor i coordinador d’Els Debats del Casino

Ramon Font ha passat al tercer bloc d’aquesta entretinguda vetllada parlant de la separació de poders, que Durán-Pich ja havia introduït quan ha afirmat, amb rotunditat: ‘El poder judicial és el més feble dels tres, per la seva dependència del poder executiu …’ En aquell moment, a la sala, s’ha fet un gran silenci. Ha dit que la bona intenció del baró de Montesquieu, quan va crear la separació de poders entre l’executiu, el judicial i el legislatiu (el quart, el de la premsa, va arribar molt més tard i l’ha esbandit amb el qualificatiu de ‘vehiculador’) ho va fer amb intenció d’equibrar el funcionament de l’estat i millorar la seva gestió, però el pas dels anys ha demostrat que aquest model no funciona. S’ha declarat partidari de la democràcia directa i ha destacat països com Suïssa o Noruega. En canvi, ha estat molt crític amb el món dels funcionaris i s’ha preguntat, per exemple, ‘per què hem de demanar certes autoritzacions per fer segons quines coses ..? La vida és acció, espontaneïtat i una reglamentació excessiva és limitadora, capadora … ‘.

Vista general de la sala Joan Bretcha

Els diners han estat els protagonistes del quart bloc i en el seu to jovial i didàctic, Durán-Pich ha posat un exemple contundent: ‘Penseu que de cada 100 dólars que es mouen només 5 corresponen a transaccions reals. I els altres 95 … ?’. Ha dit que els diners no es fan fent coses, sinó fent apostes, confirmant que l’economia s’està desplaçant, que anem cap a una economia de casino. Ha afirmat que hi ha tres maneres de fer apostes: la primera, a base de disposar de molts diners amb una línia de crèdit oberta; la segona especulant amb el valor d’accions que cotitzen amb preus diferents segons el mercat i la tercera, amb les vendes a curt, que consisteix en llogar accions i provocar moviments de gran envergadura que, detectades per la competència o per robots financers, acaben modificant el preu de les accions que s’han ‘llogat’, generant guanys suculents. Tot aquest entremat està provocant que la gent més ben preparada, d’universitats o d’escoles de negoci, marxi al món financer i no s’interessi pel món productiu. Per tancar el tema, ha dit: ‘Quan s’acabi aquest xollo, ja n’inventarem un altre …’

Manel Gener, de l’ANC, i Maria Glòria Casanovas, d’Òmnium Cultural

Finalment, s’ha entrat en el cinquè àmbit de la xerrada, dedicat a les implicacions que tots aquests temes analitzats tenen per a Catalunya. ‘L’Estat espanyol, tècnicament, és un estat en fallida permanent amb un deute públic real equivalent al PIB (producte interior brut)’. Ha assenyalat que el paquet del deute espanyol està ens mans internacionals i que això incrementa la situació de risc de l’Estat. De la mateixa manera que la majoria de segons accionistes de les empreses de l’IBEX-35, al marge d’Endesa, controlada per la italiana Enel, són fons d’inversió estrangers. Amb aquest panorama, el cas català és un element més de preocupació per a les classes extractives espanyoles, acostumades a tractar Catalunya com una colònia i amb una ‘hidalguia’ pròpia del segle XIV. I sabeu per què: ‘perquè sense Catalunya Espanya no podria jugar a primera divisió; com a màxim, a segona B …’ Ara bé, dit això, Durán-Pich creu que ‘a Catalunya hem errat amb la narració’ i que s’ha confiat massa, per exemple, amb l’actitud d’Europa envers les nostres aspiracions. Europa, ha afirmat, és un territori i aquí es confon aquest territori amb la Unió Europea, una organització de 30.000 buròcrates que es passen els dies remenant papers …’. En aquest punt és quan s’ha declarat partidari de la sortida de la Gran Bretanya (Brexit), ‘perquè això hauria de permetre que s’acabés aquest rotllo de la UE …’. Tornant a Catalunya, que a Europa es considera la capital del sudoest del continent, Durán-Pich considera que passaran coses si el contenciós català es petrifica tant que arribi a posar en perill la política monetària de la Unió Europea, amb un euro ja qüestionat actualment i una perspectiva econòmica espanyola molt més greu del que es reconeix. Ha elogiat Elisenda Paluzié, actual presidenta de l’ANC, a qui considera una macroeconomista de primer nivell, ‘first class’ ha dit, que sempre parla del consum estratègic. El consum estratègic, per una banda, i l’entrisme, l’art d’entrar en un lloc (organització, empresa o entitat … ) per propiciar canvis, són les receptes que han de permetre encarar, segons ell, el futur de Catalunya.

La ponència d’Alfons Durán-Pich ha generat una gran expectació

Abans de començar l’acte, Maria Glòria Casanovas i Manel Gener, en representació d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, dues de les entitats col.laboradores d’Els Debats del Casino, han dirigit unes paraules al públic per condemnar la recent sentència del Tribunal Superem contra els polítics i dirigents socials catalans i per demanar el seu alliberament immediat, paraules que han estat rebudes amb una gran ovació.

Fotos: Jordi Trullàs/Els Debats del Casino

Alfons Durán-Pich analitzarà qui mana al món en la segona sessió del Cicle ‘Mirades alternatives’

Comuniquem que s’ha decidit, de comú acord amb les nostres entitats col.laboradores Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, mantenir la ponència prevista pel dijous 17 d’octubre a càrrec de l’Alfons Durán-Pich, sota el títol ‘Qui mana al món?’. Des de la direcció d’Els Debats del Casino considerem que aquesta és la millor forma d’expressar el desacord amb la sentència dictada pel Tribunal Suprem i fer costat als polítics i dirigents civils catalans que han estat condemnats a dures penes de presó.

Per tant, si no hi han causes de força major des d’ara i fins llavors, dijous farem a la sala Joan Bretcha la segona ponència del Cicle ‘Mirades alternatives’, amb el títol ‘Qui mana al món?’. Aconsellem a totes les persones inscrites arribar al Casino de Granollers a partir de tres quarts de set de la tarda per garantir un còmode accès a la sala a tothom.

Us avancem algunes de les opinions de l’Alfons Durán-Pich en el vídeo que acompanya aquesta notícia.