Els Debats del Casino

PROGRAMACIÓ 2026-2027

Els Socis del Casino encara gaudeixen de plaça per els debats complets.

Més informació

26 d’octubre de 2026

MAÇONERIA: MITES, SECRETS I REALITAT

Ponent: Jesús Soriano

Debat complet!


23 de novembre de 2026

DORMIR BÉ PER VIURE MILLOR

Ponent: Carla Estivill

Debat complet!


25 de gener de 2027

SALVAR VIDES NO HAURIA DE SER DELICTE

Ponent: Òscar Camps

Disponible pròximament


22 de febrer de 2027

ECOSISTEMES D’INNOVACIÓ A L’ERA DE LA DISRUPCIÓ

Ponent: Elisabeth Jordà i Joan Bellavista

Disponible pròximament


5 d’abril de 2027

GRANOLLERS DECIDEIX EL SEU FUTUR

Ponent: Ferran Polo

Disponible pròximament


26 d’abril de 2027

LA XINA QUE CANVIARÀ EL SEGLE XXI

Ponent: Inés Arco

Disponible pròximament


24 de maig de 2027

L’ART DE TRANSFORMAR LA TERRA

Ponent: Toni i Guillem Cumella

Disponible pròximament

Magda Oranich inaugura el 6è Cicle dels Debats reivindicant la memòria i la democràcia

La sala Joan Bretxa del Casino de Granollers es va omplir dilluns 28 de setembre per donar el tret de sortida al 6è Cicle dels Debats del Casino amb una convidada d’excepció: l’advocada, activista i defensora dels drets humans, Magda Oranich. A punt de fer 82 anys i després de publicar les seves memòries, Totes les batalles, Oranich, en conversa amb la periodista i gerent del Casino, Montse Eras, va repassar més de mig segle de lluites per la llibertat, els drets de les dones, la llengua catalana i la democràcia.

L’acte va inaugurar una nova edició d’un cicle que, un any més, convertirà el Casino en un espai de reflexió i diàleg sobre els grans temes de la societat contemporània.

Una vida al servei dels drets i les llibertats

Des dels primers minuts, Oranich va deixar clar que la seva trajectòria no es pot separar de la història recent de Catalunya. “Una guerra sempre és un horror. Una guerra civil, jo diria que encara més”, va afirmar.

Va recordar la llarga repressió franquista, que va definir com un règim que intervenia, fins i tot, en els aspectes més íntims de la vida quotidiana.

També va denunciar la manca de reparació de moltes víctimes de la dictadura, recordant que “Espanya és el segon país del món amb més morts a les vores de les carreteres”, en referència a les fosses comunes pendents d’exhumació.

La conversa va aprofundir en la condició de les dones durant el franquisme. Oranich va explicar que fins al 1975 les dones no podien fer nombrosos tràmits sense l’autorització del marit i va recordar com la dictadura negava fins i tot l’existència del plaer femení o imposava una moral estricta sobre el cos i la conducta de les dones.

Testimoni de la repressió

Magda Oranich va evocar les cinc execucions del 27 de setembre de 1975, de les quals va ser testimoni com a advocada defensora, només dos mesos abans de la mort del dictador Francisco Franco.

A més va parlar de la prefectura de la policia de Via Laietana, “un lloc de tortures brutals” i va lamentar que encara avui no s’hagi convertit en un espai de memòria.

També va recordar els mesos passats a la presó Model de Barcelona, un lloc que va definir amb ironia amarga com l’espai on havia passat “part de la joventut”, i on ni tan sols es podia parlar català durant les visites als presos.

El Patronato, una repressió amagada

Un altre dels capítols que més impacte va causar entre el públic va ser el dedicat al Patronato de Protección a la Mujer, una institució pública activa fins al 1985 i presidida durant anys per Carmen Polo de Franco.

Segons Oranich, aquell organisme no protegia ningú, sinó que exercia una repressió psicològica sistemàtica sobre joves embarassades, noies detingudes en manifestacions o adolescents considerades “immorals”. “Era molt pitjor que les presons”, va assegurar. L’advocada va recordar la gana, els maltractaments i el tràfic de nadons que, segons va denunciar, es va produir en aquests centres repartits arreu de l’Estat.

Una transició amb llums i ombres

Oranich va oferir una mirada crítica però també esperançada sobre la transició. Va reconèixer que la ruptura amb el franquisme que molts reclamaven no es va produir plenament, però va reivindicar els profunds canvis legislatius que van transformar la societat.“Tots volíem una ruptura amb el franquisme. No la vam aconseguir. Però a poc a poc es va anar canviant tot”.

En aquest sentit, va destacar l’abolició de la pena de mort, la recuperació de les institucions democràtiques i lleis com la del divorci o les que van reconèixer els drets de les dones.

El català, els joves i la responsabilitat col·lectiva

En la part final del debat, la conversa es va traslladar als reptes del present. Oranich va mostrar una especial preocupació per la situació de la llengua catalana, recordant que la Llei de Normalització Lingüística havia estat aprovada per unanimitat al Parlament el 1983, un consens que avui considera difícil d’imaginar.  “Perdre una llengua és un desastre cultural total”, va asseverar.

També va alertar de les dificultats que afronta la gent jove, especialment per accedir a un habitatge, i va lamentar el deteriorament del debat polític.

El missatge final va ser, però, d’esperança i compromís. Oranich va rebutjar el derrotisme i va recordar que les llibertats mai són definitives, sinó una construcció col·lectiva que cal preservar cada dia.