Lluís Torner reivindica la fotònica com a disciplina clau per al futur de la salut, l’energia i la computació
El físic Lluís Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), va ser el convidat del setè i últim debat del 4t Cicle de Debats del Casino de Granollers, celebrat aquest dilluns. En una conversa amb la doctora Muriel Botey, especialista també en fotònica, Torner va explicar de manera entenedora i entusiasta què és la fotònica i quines aplicacions pot tenir en àmbits tan diversos com la medicina, la computació o l’energia.
“La fotònica és la ciència que estudia com fer servir la llum, visible i invisible, per resoldre problemes en camps molt diferents”, va resumir. Aquesta disciplina està darrere de tecnologies tan quotidianes com els làsers mèdics, però també d’altres més complexes que permeten diagnosticar malalties abans que es manifestin, estudiar el cervell dels nadons sense intervenció invasiva o crear sistemes de computació més eficients energèticament.
Torner, que va fundar l’ICFO l’any 2000, en va destacar el creixement espectacular. D’un petit projecte inicial, el centre ha esdevingut una institució científica capdavantera a nivell mundial, amb 500 investigadors i professionals de tot el món, ubicats a Castelldefels. “Avui, molts estudiants internacionals trien fer aquí el seu doctorat en fotònica”, va explicar.
L’ICFO treballa sovint colze a colze amb hospitals i empreses. Quan una recerca no troba una aplicació directa, el mateix centre ha impulsat una dotzena de noves empreses per continuar explorant possibles usos. També hi ha un fort compromís amb la recerca fonamental en física quàntica i energia solar. En aquest àmbit, Torner va advertir que encara estem lluny de captar l’energia solar de forma eficient —les cèl·lules actuals aprofiten només un 23 %—, però que s’estan investigant materials nous, tot i que molts són encara poc duradors.
Un dels camps més innovadors és el de la miniaturització d’equips mèdics: Torner va anunciar que podríem veure en pocs anys aparells de ressonància magnètica tan petits com una capsa de sabates.
Pel que fa al futur de la computació, va alertar que l’actual model energètic no és sostenible. “Si volem continuar avançant amb la intel·ligència artificial, cal canviar la manera com fabriquem els xips”, va dir.
Amb la conversa entre Lluís Torner i Muriel Botey va cloure el 4t Cicle de Debats del Casino, que ha tingut set sessions repartides entre el mes de setembre de 2024 i el mes de maig de 2025. Ens han acompanyat Tatxo Benet, Carme Ruscalleda, Ignasi Simon, Guillem López Casasnovas, Montse Barceló, Txell Feixas i Lluís Torner, amb una assistència mitjana de 225 persones per debat.
Txell Feixas, al Debat del Casino, dona veu a històries de dones silenciades
La periodista i escriptora Txell Feixas va ser la protagonista del darrer Debat del Casino de Granollers, en una conversa amb Jesús Medina, director de El 9 Nou. La trobada, ajornada per una apagada la setmana anterior, va coincidir amb la publicació en castellà del seu darrer llibre, Aliades.
Nascuda a Sant Joan de Mediona, Feixas és coneguda al seu poble com a “Pere Valenta Xica”, en honor als sobrenoms dels seus pares. El seu primer llibre no podia portar un altre nom que Dones valentes, un títol que resumeix l’essència del seu periodisme: relats de resistència femenina en contextos on les dones sovint són silenciades.
Feixas va descobrir la vocació pel periodisme gràcies a una professora de filosofia que li va fer veure que tornava radiant després del programa que feia a Ràdio Vilafranca. “Mai he dissenyat què volia fer”, va confessar. Després de cobrir informació econòmica a Madrid durant deu anys, va passar sis anys a l’Orient Mitjà, on ha viscut tant l’exclusió —com el menyspreu d’un líder talibà pel fet de ser dona— com l’accés privilegiat a indrets on només entren donen com les escoles clandestines a l’Afganistan. “Això ens permet explicar històries de manera més inclusiva, perquè donem veu a la meitat de la població”, va dir.
Feixas també va fer autocrítica sobre el tractament mediàtic dels conflictes: “Quatre de cada deu persones desconnecten quan expliquem les guerres només des del drama”. Reivindica la necessitat d’explicar el món amb esperança i de posar en valor la dignitat que persisteix fins i tot enmig del conflicte. També es va mostrar crítica amb la rapidesa i la superficialitat que imposen les xarxes socials, i va defensar el valor d’explicar històries des del terreny.
Al llibre Dones valentes Feixa posa el focus en la lluita de les dones en societats marcades pel patriarcat. Hi trobem històries tan colpidores com la d’una mare afganesa que suplica que sacrifiquin la seva filla si neix nena. A Aliades el protagonisme recau en un equip de bàsquet femení fundat en un camp de refugiats del Líban: una acció aparentment trivial, que allà esdevé un acte de rebel·lia. El pare de la Razan, en Majdi, va crear l’equip per protegir-la, i sense saber-ho, va impulsar un espai d’apoderament per a moltes adolescents.
“Hi ha dones amb mocador que són autèntiques agents de canvi”, va afirmar Feixas. I va concloure recordant que moltes d’elles resisteixen “de manera clandestina”, sabent que, literalment, s’hi juguen la vida. “Tot el dolor que jo pugui sentir fent la meva feina no és res comparat amb el que viuen elles”, va concloure.
Montse Barceló, pionera en recerca clínica i defensora de la igualtat a les empreses
Montse Barceló, nascuda a Granollers, veïna del carrer de Ricomà, ha recorregut un camí professional d’excel·lència que l’ha dut fins als despatxos de les grans multinacionals de la recerca clínica. Amb una trajectòria marcada per la curiositat, la tenacitat i la vocació de servei, Barceló ha estat una de les primeres dones a liderar l’expansió d’una empresa de recerca clínica a Espanya els anys noranta, a més de convertir-se en una veu clau en la lluita per augmentar la presència femenina en els consells d’administració de les grans companyies.
Els records de la seva infantesa a Granollers estan plens d’imatges al carrer i de jocs. Va ser a l’Escola Salvador Llobet on va descobrir l’handbol, esport que acabaria tenint un paper determinant en la seva vida personal i professional.
L’handbol la va portar a Santander, seguint la carrera del seu xicot i actual marit, Pedro García, portar del BM Granollers que va fitxar el club Teka, a finals dels anys vuitanta. Aquest trasllat va suposar un repte acadèmic per a Barceló, que va haver de canviar de facultat per continuar els estudis de medicina. Malgrat les dificultats, va aconseguir acabar la carrera mentre compaginava la seva vida familiar i professional.
Curiosament, va ser també l’handbol el que li va obrir les portes al món de la recerca clínica. La seva feina donant classes de castellà a jugadors estrangers, com el suec Perl Carlén del BM Granollers, va establir els primers contactes amb empreses escandinaves del sector. Gràcies al porter Mats Olsson, que li va facilitar un contacte, va rebre l’oportunitat de fundar la filial espanyola de la companyia sueca CDC, de recerca clínica externalitzada (CRO), un model innovador que començava a expandir-se a Europa.
Des del menjador de casa seva, al carrer Martí Grivé de Granollers, Barceló va iniciar un projecte que amb el temps es convertiria en una de les empreses més importants del sector a Espanya, amb oficines a Barcelona i Madrid i més de 100 treballadors. Després hi va haver moviments en el sector i l’empresa TFS, també sueca, va acabar comprant CDC. Aquesta etapa la va portar a assumir responsabilitats creixents: vicepresidenta del sud d’Europa, vicepresidenta del continent americà fins a convertir-se en directora d’operacions a nivell mundial.
Però més enllà dels èxits professionals, Montse Barceló ha destacat pel seu compromís amb la igualtat de gènere en l’àmbit empresarial. Va formar part del programa Promociona, una iniciativa per impulsar dones cap a posicions directives, finançada pel govern de Noruega i organitzada per ESADE. Aquesta experiència la va portar a cofundar l’any 2015 l’Associació Espanyola d’Executives i Conselleres (EJE&CON) amb l’objectiu d’incrementar la presència femenina als llocs de decisió de les grans empreses. L’associació, que va néixer amb un centenar de membres, avui compta amb 2.400 associats, incloent-hi homes i dones de sectors tan diversos com la banca, l’automoció o la salut. El seu treball ha contribuït a que la presència de dones als consells d’administració de l’IBEX 35 hagi passat del 15 % al 39 %, tot i que Barceló insisteix que encara queda molt camí per recórrer, especialment en els càrrecs de màxima responsabilitat.
Barceló es va mostrar esperançada en què les dones acabaran escardant el sostre de vidre que encara els impedeix arribar a la igualtat en el món de les empreses.
Actualment, Barceló continua vinculada al sector de la recerca i assessora diverses empreses emergents tecnològiques fundades per dones, a través del Business Angels Club.
A més, està immersa en projectes de la Silver Economy, un sector en creixement dedicat a cobrir les necessitats de la població més gran de 55 anys. Inspirada per l’experiència personal d’atendre els seus pares, busca promoure models innovadors de cura i convivència per a la gent gran.
Amb una trajectòria vital i professional marcada per la perseverança i l’obertura de camins nous, Montse Barceló exemplifica com els valors apresos a Granollers, l’esport i el suport familiar han estat fonamentals per arribar al cim d’un sector tan competitiu com el de la recerca clínica.
Guillem López Casasnovas sosté que el finançament singular és l’última oportunitat per redreçar l’economia de la Generalitat
El catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López Casasnovas, va analitzar l’economia i el benestar ciutadà en el debat del mes de gener, conduït per Josep Marquès. En un context en què la reclamació d’un finançament singular per a Catalunya ocupa la primera línia informativa, López Casasnovas va ser taxatiu: “és l’última esperança per sortir de l’embolic en què es troba el finançament de la Generalitat”, va afirmar, tot subratllant la necessitat que Catalunya abandoni el règim comú de finançament. Aquest sistema, tal com va explicar l’economista, implica que Catalunya obté els seus recursos econòmics a partir d’una participació en els impostos estatals, un fons d’anivellament que corregeix desigualtats entre comunitats, i transferències estatals que complementen els ingressos per garantir serveis bàsics. Però, segons López Casasnovas, aquest model perjudica Catalunya, que, malgrat tenir una economia forta, veu minvada la seva capacitat financera després de l’anivellament.
En relació amb el nou sistema de finançament, López Casasnovas va destacar que la pressió fiscal a Catalunya “està al 47% i no dona més de si”, fet que dificulta enormement l’execució de polítiques socials. Segons ell, el debat fiscal no es pot reduir a una qüestió tècnica o econòmica, ja que també “té una dimensió identitària”. Va remarcar que, “des del punt de vista tributari, no hi ha catalans, sinó espanyols que viuen a Catalunya”. Tot i així, es va mostrar optimista en afirmar que “encara som a temps de presentar una proposta econòmica que resolgui l’encaix polític dins l’Estat”.
López Casasnovas, expert en el paper del sector públic i, especialment, en l’àmbit sanitari, va exposar que la despesa sanitària de la Generalitat “no està lligada al PIB, com passa als països de l’OCDE o de la Unió Europea”, i que això dificulta l’estabilitat del sistema. Va insistir que “cal sortir del sistema de finançament autonòmic perquè no estem finançats segons la nostra capacitat tributària”. A més, va subratllar la necessitat d’una reforma profunda del sistema sanitari públic, que no es renova des del 1986, quan Ernest Lluch era ministre de Sanitat. Per a López Casasnovas, aquesta reforma ha de precedir qualsevol expansió de competències: “Cal fer una reconversió abans d’empoderar-nos a fer més coses de les que fem actualment”, va dir. També va assegurar que l’increment de plantilles sanitàries “no ha suposat un augment de l’activitat assistencial”.
Pel que fa al creixement de l’assistència sanitària privada, va defensar que “als catalans ens convé que es recuperi la deducció fiscal d’aquestes pòlisses”, especialment si es fa extensiva als treballadors autònoms.
Preguntat sobre l’impacte de la immigració en el sistema sanitari, López Casasnovas va desmitificar-ne el pes: “La immigració no és el principal problema de la despesa sanitària pública”, va assegurar. Els immigrants, va explicar, solen ser joves que usen els serveis d’urgències durant el cap de setmana perquè entre setmana treballen: “És un mal ús, però no és un problema”, va aclarir. Tot i això, va alertar que una falta d’acció política podria posar en risc el patrimoni cultural català. “Cal acció social per evitar el deteriorament de la llengua i la cultura del país”, va insistir.
En relació a la Llei de la Dependència, López Casasnovas va dir que “ha generat frustració”, ja que inicialment es pensava que aquesta llei crearia ocupació i incrementaria les cotitzacions a la Seguretat Social. A més, a Catalunya, es va incentivar que la iniciativa privada entrés en la gestió i la part pública li va exigir uns requeriments que no es podien pagar amb el sistema de concertació. El ponent va lamentar també “una certa desorganització” entre les conselleries de Salut i Benestar Social en la gestió de la dependència. “Els drames són molt grans i voldria afegir també el tema de la salut mental que està a les beceroles”, va afegir.
En relació amb les pensions, va apuntar que “el problema el tindran els nostres joves”, advertint que no es podrà solucionar únicament amb les cotitzacions dels immigrants.
Ignasi Simon, el jove científic que vol transformar la medicina amb nanotecnologia
El jove científic Ignasi Simon Grau, de 24 anys i de Lliçà d’Amunt, va ser el protagonista del tercer debat del 4t Cicle del Casino de Granollers, celebrat dilluns 25 de novembre. Amb una brillant trajectòria que combina la investigació més puntera amb reconeixements internacionals, Simon va dialogar amb Montse Eras, directora del diari Som Granollers, sobre les seves especialitats: la nanotecnologia i la nanomedicina. Actualment Simon és doctorand a la Universitat de Delft, als Països Baixos, on treballa en el desenvolupament de tècniques innovadores per administrar fàrmacs de manera més precisa i eficient.
Durant la seva intervenció, va detallar el seu recorregut acadèmic i científic, que va començar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on es va graduar en Nanociència i Nanotecnologia obtenint 21 matrícules d’honor. El darrer any de carrera, el va completar a la Universitat de San Diego, als Estats Units, on es va enfrontar al repte de treballar en dos laboratoris alhora. Tot i les dificultats inicials – “somiava en anglès i em despertava amb mal de cap”, va relatar–, Simon considera aquesta etapa un punt d’inflexió en la seva formació.
El seu currículum va continuar creixent amb una estada al Carbon Bionanotechnology Lab de Donosti, on va formar part d’un equip italià i va aconseguir patentar un hidrogel. També va ser seleccionat entre milers de candidats per participar en l’escola d’estiu del Vienna BioCenter, a Àustria. La seva trajectòria el va portar també a la Universitat de Manchester, on va cursar un màster en nanomaterials gràcies a una beca de la Fundació “la Caixa”. Allà va centrar-se en el grafè, un material revolucionari per la seva conductivitat, amb l’objectiu d’aplicar-lo en tractaments mèdics. Amb el millor expedient de la promoció, va rebre ofertes d’universitats com Harvard, tot i que va optar per continuar la seva recerca a Europa, concretament a la Universitat de Delft.
Actualment, Simon treballa en el control de sistemes d’administració de fàrmacs mitjançant ultrasons, una tècnica que permet dirigir els medicaments al lloc exacte on són necessaris. Aquesta tecnologia té un gran potencial per tractar tumors i malalties neurodegeneratives. A Delft, Simon lidera un equip d’investigadors internacionals, un aspecte que considera un dels grans atractius del seu doctorat.
Pensant més enllà del doctorat, que finalitzarà el 2027, Grau va explicar que vol explorar nous camps dins de la nanociència i desenvolupar aplicacions mèdiques que tinguin un impacte directe en les persones. En aquest sentit, considera que el futur de la medicina està en la teràpia gènica, una disciplina que busca reprogramar les cèl·lules afectades per malalties perquè recuperin el seu funcionament normal. No obstant això, Simon va advertir dels reptes que encara cal superar, tant tecnològics com ètics: “Hem de preguntar-nos què passa quan introduïm nanopartícules en el cos. Es degradaran? Quin impacte poden tenir?”, reflexionava durant el debat.
També va posar èmfasi en la necessitat d’invertir en tecnologia assequible per fer que els avenços científics estiguin a l’abast de tothom. Finalment, respecte al Premi Talent Jove que va rebre aquest any del Consell Comarcal del Vallès Oriental, Simon va destacar que és un estímul per seguir treballant i que hauria de ser una font de motivació per als estudiants dels primers cursos de carrera. Alhora, va aprofitar per reivindicar més suport a Catalunya per tirar endavant projectes científics, comparativament amb altres països com els Estats Units.
La reconeguda cuinera Carme Ruscalleda demana posar la cuina i la nutrició en la llista de prioritats
La xef Carme Ruscalleda i la cap d’informatius de VOTV, Clara Armengol, van oferir a una audiència de gairebé 300 persones una deliciosa conversa al voltant de la cuina i la nutrició. El debat es va iniciar amb un record al cuiner granollerí Fermí Puig, mort el passat mes de juliol, a qui el Gastronomic Forum de Barcelona li va atorgar recentment el premi Josep Mercader per la seva trajectòria i llegat a la cuina catalana. Ruscalleda va dir de Puig que aquest “tenia un discurs de gran coneixedor” ja que provenia d’una família vinculada a la gastronomia. Cal recordar que a casa seva es dedicaven a les conserves. També va destacar que Puig “va posar en valor la cuina dels hotels”, ja que va ser pioner a demostrar la possibilitat d’oferir una bona oferta gastronòmica quan es va fer càrrec de la cuina de l‘hotel Majestic de Barcelona.
Amb el seu conegut entusiasme i un discurs clar i àgil, Ruscalleda va defensar el receptari català “divers, ric, eclèctic, que no hem de perdre”, així com els productes locals,“quan un producte és bo s’aprofita fins a la medul·la”, va assegurar. També va convidar l’audiència a comprar i tenir cura de ramaders, pagesos, pescadors, ja que gràcies a ells “estem en una de les zones més saludables pel que fa a nutrició”. A més va destacar que Catalunya serà l’any 2025 Regió Mundial de la Gastronomia i que cal aprofitar aquest esdeveniment per fer més divulgació.
La reconeguda xef va reclamar “posar la cuina i la nutrició en la llista de prioritats” i va dir que els cuiners s’han apropat a les escoles, on cal aprofitar el fet que la canalla és prescriptora de coses bones dins de la família. Tot i així va reconèixer que “hem perdut una generació de joves que està desorientat”, que saben sobre tots els productes que han arribat de fora però desconeixen les temporades dels d’aquí. “Cal que les famílies i l’administració entonin el mea culpa”.
Ruscalleda també va reclamar que es cuini més a casa. “Ens estem tornant americans. Publiquem molts llibres, fem moltes sèries de cuina però cuinem molt poc”, tot i que va assegurar que “si hi ha una cultura que pot fer resistència és la nostra”.
Sobre la seva trajectòria personal, Ruscalleda va assegurar que els 35 anys que va estar al front del restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar van ser els millors de la seva vida. També va explicar la insistència dels japonesos perquè obrís restaurant a Tòquio. Allà “vam descobrir tècniques que desconeixíem, com ara noves maneres de netejar el peix”.
Sobre la seva cuina, Ruscalleda va assegurar que més que creadora de plats nous el que ha fet és beure de fonts senzilles que ha convertit en plats gurmet. Una cuina que l’ha portat a ser reconeguda al món, al ser l’única dona a acumular set estrelles Michelin al llarg de la seva carrera professional.
Finalment Carme Ruscalleda va dir que no pateix pel futur en al·lusió al relleu generacional anunciat en coneguts restaurants. “No puc dir el mateix amb la cuina de casa”, va insistir.
Tatxo Benet, periodista, empresari i col·leccionista d’art censurat enceta el 4t Cicle de Debats del Casino
Tatxo Benet, president i CEO del grup Mediapro, líder en el sector audiovisual europeu, va encetar el 4t Cicle dels Debats del Casino, entrevistat pel periodista granollerí, Marc Redorta. La conversa va girar al voltant de periodisme, empresa i compromís amb la llibertat d’expressió, tres dels pilars de la fulgurant activitat de Benet. El lleidatà, de 67 anys, acumula un destacat currículum professional. Com a periodista va ser responsable de delegació de El Periódico de Catalunya; va participar en la fundació de TV3, i va presentar informatius, entre d’altres. En els darrers anys és més coneguda la seva faceta com a empresari d’èxit essent un dels fundadors de Mediapro, que avui té més de 7.000 treballadors a 29 països del món. Amb aquesta productora ha negociat i explotat els drets audiovisuals de la Lliga de Futbol Professional i actualment gestiona el VAR, el servei de videoarbitratge de la mateixa lliga. A més és propietari de la llibreria Ona, on només ven títols en català, i d’Aitona Gourmet, un comerç en línia de fruita de pinyol del Segrià.
Preguntat per la salut del periodisme, Benet va dir que «està una mica grogui, no sap cap on ha d’anar», i aquest fet és, en bona part, conseqüència de la irrupció de les xarxes socials que han fet que qualsevol persona pugui transmetre informació «sense ètica, ni discurs professional». Aquest fenomen ha provocat que els mitjans tradicionals hagin perdut el monopoli de la informació objectiva i veraç i ara ja no es distingeix entre mitjans seriosos i els que no ho són. Per a Benet, a més, «avui no es separa el que és informació del que és opinió», fet que va considerar un greu error. Benet considera que el repte d’aquests mitjans és recuperar el monopoli de la veritat. Sobre les notícies falses (fake news) Tatxo Benet va assegurar que sempre han existit «però ara hi ha més maneres de fer-les arribar al públic», tot i així creu que en la tendència dels humans a buscar la veritat.
El seu compromís amb la llibertat d’expressió l’ha dut a crear una col·lecció d’obres censurades que va començar quasi per casualitat. Va ser l’any 2018 quan Benet va comprar una obra a la Fira Internacional d’Art Contemporani ARCO de Madrid. Es tractava de «Presos políticos en la España contemporánea» una obra de Santiago Sierra amb 24 fotografies pixelades per denunciar l’ingrés a presó de Jordi Sánchez, de l’ANC, i de Jordi Cuixart, d’Òmnium Cultural. Quan l’havia comprat, sense ser present a la Fira, va saber que l’havien censurat. La seva adquisició va ser tractada «de manera sagnant per part dels diaris de Madrid», va dir Benet, que mai ha amagat les seva ideologia política. Aquesta obra va ser el punt de partida del que avui és el Museu de l’Art Prohibit, ubicat en un edifici modernista a la Casa Garriga Nogués, al centre de Barcelona. Conté 42 obres de tot el món, bàsicament d’art contemporani amb una història al darrere de censura, prohibició, i agressió a l’obra o a l’artista. «La gent té una certa por a veure què hi trobarà. Al sortir han canviat la seva percepció i ha augmentat el seu nivell de tolerància», va explicar Benet que va obrir el museu ara fa un any. Les obres exposades són d’artistes molt coneguts com Pablo Picasso, Andy Warhol, Ines Doujak, Robert Mapplethorpe, Tania Bruguera o Banksy. També n’hi ha una de l’artista granollerí Jordi Benito, «Suite Carmona, 1991» requisada a ARCO perquè contenia una àliga dissecada. El Museu de l’Art Prohibit és l’únic d’aquesta temàtica al món.
Pel que respecte a la seva faceta com a empresari, Benet es va queixar de la visió dolenta que es dona d’aquesta activitat que «és un dels eixos principals de la creació de riquesa d’un país». La seva productora ha treballat per diferents partits polítics, fet que va assegurar que no li ha comportat problemes. «No em callo la meva ideologia però les empreses no en tenen. Les empreses són dels seus treballadors, dels seus clients, no s’han de moure al dictat d’una persona», va assegurar. Respecte als continguts audiovisuals va explicar que viuen una època daurada, ja que cada vegada hi ha més plataformes on poder-los veure. Un trajecte, que segons Benet, només està a l’inici i s’anirà incrementant.
Mass Mèdia
Premsa:
“Fotònica per transformar el món” -El9Nou
Lluís Torner: “El xip d’un raspall de dents és més potent que el de l’Apollo 11” -somGranollers
“L’altaveu de les dones silenciades” -El9Nou
Txell Feixas: ‘Hi ha dones que porten vel islàmic i són autèntics agents de canvi’ -somGranollers
“Lideratge femení que transforma” -El9Nou
Montse Barceló: ‘Jo ja no ho veuré, però trencarem el sostre de vidre’ -somGranollers
Guillem López: ‘Finançament singular com a salvació’ -El9Nou
‘López Casanovas defensa el finançament singular com a “última esperança” del país’ -somGranollers
Ignasi Simon: ‘Obrint camí a la medicina a mida’ -El9Nou
Carme Ruscalleda: ‘Cal prioritzar cuina i nutrició’ -El9Nou
Carme Ruscalleda: ‘Granollers forma part de la història de la cuina catalana’ -somGranollers
Tatxo Benet: ‘Ens hem de rebellar contra qualsevol atac a la llibertat d’expressió’ -somGranollers
Tatxo Benet: ‘Si Vox ens demana un treball no l’hi farem’ -CatNoticias.es
‘El monopoli de la veritat’ -El9Nou
Televisió:
Lluís Torner: 27 maig 2025 -VOTV
Txell Feixas: 6 maig 2025 -VOTV
Montse Barceló: Infovallès – 25 febrer 2025 -VOTV
‘Guillem López parla de la importància que té l’economia en la nostra societat’ -VOTV
Ignasi Simon: Infovallès – 26 novembre 2024 -VOTV
‘Carme Ruscalleda reflexiona sobre cuina i nutrició als Debats del Casino’ -VOTV
‘Els Debats del Casino comencen un nou cicle amb el CEO de Mediapro, Tatxo Benet’ -VOTV
Ràdio:
Txell Feixas: La Porxada 05-05-2025 -Ràdio Granollers
Guillem Lopez: Granollers al dia 27-01-2025 -Ràdio Granollers