HISTÒRIA DEL CASINO

El Casino de Granollers va ser fundat l’any 1880 com a societat per reunir la classe benestant de la ciutat de Granollers i rodalia. El seu primer president va ser Francesc de Paula Montañà.

En el moment de la seva creació, es va formar una comissió per redactar el projecte de reglament, que va ser aprovat en Junta General els dies 13 i 20 de juny de 1880 i pel Govern Civil, el 7 de juliol d’aquell mateix any; va actuar com a president accidental l’Esteve Trullàs Montanà i com a secretari, Salvador Valls. Així, es va poder inaugurar a l’agost del mateix any, aprofitant la festa major de la ciutat.

El Casino es va situar en un edifici que va ser construït gràcies a l’emissió d’accions valorades en 125 pessetes cadascuna, les quals foren adquirides pels menestrals de la vila i altres propietaris del Vallès Oriental, que durant els anys següents van participar molt activament en les festes de Granollers.

De forma quasi immediata, la nova entitat esdevingué un centre cultural d’important envergadura a escala local. A més, les dependències del Casino van començar a acollir tota mena d’actes i manifestacions culturals. Entre aquestes activitats, hi havia els balls de disfresses, que es van convertir en un acte de molt ressò a la ciutat. Per Carnestoltes de l’any 1886 es va realitzar una rua que va donar origen al popular Ball de Donzelles. Granollers no havia vist mai fins aleshores res semblant, com la cavalcada que tingué lloc aquell any. Per a participar-hi vingueren gran nombre de socis del Centre Vallesà de Barcelona, una entitat en aquell temps semblant a la que als anys 30 seria la Casa del Vallès.

El canvi de segle va marcar l’inici d’una segona època al Casino, enormement influenciada per l’esperit innovador i avantguardista que es respirava en els anys anteriors. A principis de segle, va jugar un paper molt important en el coneixement i divulgació del cinema a Granollers. L’any 1905, l’industrial barceloní Constantino Valero va instal·lar en una de les sales de l’entitat el que va ser el primer projector públic que hi va haver a la ciutat.

El 28 de febrer de 1933 es va celebrar un dels actes més curiosos –si no el que més-, de tots els que han tingut lloc al Casino durant els prop de 150 anys de la seva història, el Primer Congrés Internacional de la Neurella Ensorrada, que tenia com a finalitat resoldre d’una vegada i per sempre el terrible flagell que representava per a la humanitat aquesta malaltia. Hi van participar eminències mèdiques d’arreu del món.

El juliol de 1936 va esclatar la Guerra Civil, que va durar fins al febrer de 1939. Durant aquest període, el Casino es va convertir en la seu de les Joventuts Socialistes. Abans de finalitzar la Guerra Civil, el local va tornar a obrir: totes les sales es trobaven desballestades i fetes malbé.

La Junta Directiva s’encarregà de fer reparacions, però a conseqüència del pèssim estat econòmic de l’entitat, pogueren fer poques millores més enllà de donar una mà de pintura i embellir algunes de les principals dependències. Molts socis supervivents van perdre l’esperit de lluita envers el Casino, i es va posar en perill la continuïtat de l’entitat. El mateix any tingué lloc la primera Junta General de socis, que havia estat convocada per tal de reglamentar la constitució de l’anomenat Consell Directiu format per Ramon Sobrevia, Jose Quincoces i Ramon Valls. A partir d’aquell mateix moment, ells es van fer càrrec de l’entitat. Així van obrir el cafè, i allí es va celebrar la revetlla de Sant Joan.

L’octubre de 1946 es va acordar fer reformes al Saló Cafè, adquirint-se també els llums del vestíbul. A l’any següent, 1947, i després de molt discutir, els socis acordaren fer un préstec individual de 100 pessetes a favor del Casino, per atendre el pressupost de les obres d’embelliment de la sala teatre en un principi, tot i que s’havia contemplat fer obres a tot l’edifici. Es va instal·lar un pis amb llotges, tot i que el projecte en comprenia dos. El 1948, es construïren les llotges de platea, que eren llogades pels socis, després de ser sortejades cada any. El préstec no va ser suficient i es va haver de demanar un crèdit bancari de 250.000 pessetes. L’abril de 1951 la junta va dimitir, incapaç de tornat aquell préstec.

Els anys següents, 1956, 1957 i 1958 va ser cada cop més difícil mantenir les instal·lacions arran de la mala salut econòmica, conseqüència en part, del poc interès dels socis. El Casino passava una gran crisi i calia fer quelcom per salvar-lo. Amb aquesta perspectiva es va plantejar la possibilitat que el Casino unís el seu destí al del Club de Ritme, una entitat dedicada exclusivament a fer conèixer a la joventut la música de jazz. En certs aspectes, les dues societats es complementaven. El Casino tenia local i no tenia socis. El Club de Ritme tenia socis i li mancava local. Ambdues juntes passarien a tenir suficient massa social i una seu apta per satisfer les seves necessitats.

El 1957 el Casino es fusiona amb el Club de Ritme, transforma les seves bases i aconsegueix l’obertura a gent de tota mena de condició social. Neix el Casino de Granollers-Club de Ritme que dota la ciutat d’activitats socials, culturals i recreatives sense cap ànim de lucre per a tothom i és una seu oberta a les entitats i col·lectius que ho sol·licitin.

A començament de la dècada del 70, el Casino tornà a viure una accentuada crisi econòmica que va requierir un nou esforç per revitalitzar la vida social de l’entitat. Les instal·lacions del Casino estaven molt envellides, i en una Junta General extraordinària de socis accionistes s’aprovà la construcció d’un nou edifici que fos seu social. Es tractava d’una ambiciosa solució, que comprenia, planta baixa i cinc plantes d’alçada. El nou projecte pretenia dotar a la societat d’una base econòmica eficaç, incloent-hi fins a cinc vies de finançament diferents, com ara l’explotació d’unes galeries comercials i del cine amb sessions comercials, ingressos per concepte de la cafeteria instal·lada a la sala de festes, l’admissió de fins a 1.500 socis accionistes amb aportacions de 1.500 pessetes per acció, i el concert d’un crèdit amb la Caixa d’Estalvis de Sabadell. Les aportacions dels socis, es guardarien per continuar amb les activitats culturals i recreatives habituals de l’entitat i que estaven obertes a tothom. Però aquest projecte no va comptar amb l’aprovació de la massa social.

El Casino va ser, a excepció dels primers anys, una societat empobrida, malgrat tenir un gran patrimoni en béns immobles de dimensions suficients per poder encabir iniciatives de tota classe. El desembre de 1974 els problemes econòmics s’accentuen una altra vegada, malgrat que aquests mai no havien deixat d’existir, va haver-hi temporades d’una certa millora. Aquell mateix any s’inaugurà el bingo a la sala de teatre del Casino, com a últim intent per salvar l’entitat. Aquest lloguer va permetre posar en marxa les estructures necessàries per fer possible, més còmodament, importants activitats de caràcter social amb un notable èxit. La instal·lació va significar per al Casino una injecció econòmica contínua.

El 1980 el Casino celebrà els seus 100 anys de vida, un aniversari que no totes les entitats poden assolir. Els socis van celebrar aquesta fita amb el conscient convenciment que l’associació ja no era la mateixa que havia estat. Si el passat va ser difícil, el present, i sobretot el futur immediat, es presentava aleshores d’allò més incert. Però l’entitat va perseverar.

Els darrers anys l’entitat agafa una nova embranzida amb canvis profunds tant en l’àmbit organitzatiu com pel que fa a instal·lacions. El Casino afronta la més gran ampliació des de la fundació: s’enderroquen les ampliacions realitzades al costat de l’edifici històric en planta baixa dels anys 70 per vestir un nou edifici de dues plantes que permetrà disposar de nous espais per activitats i oficines. Hi destaca la sala d’actes Joan Bretcha, inaugurada el 17 de maig de 2011 i que des d’aleshores acull la major part d’actes que realitza l’entitat.

També es va decidir convocar un concurs per a la concessió del servei de bar-restaurant de l’entitat, la qual cosa va permetre la remodelació total de l’antic espai de restauració i ampliar l’oferta gastronòmica i de serveis tant per al soci com per al conjunt de la ciutadania.

El Casino no és el d’abans, ha evolucionat. Des de la seva transformació, fruit de la fusió amb el Club de Ritme Granollers, i la consegüent creació de l’associació Casino Club de Ritme Granollers, ha esdevingut una entitat que persegueix fins d’interès general, de caràcter social, cultural i de lleure, a través de la realització d’activitats que en cap cas estan restringides exclusivament, a beneficiar les persones associades, sinó que estan obertes a tota la ciutadania.