L’ECONOMIA I EL BENESTAR DELS CIUTADANS
Guillem López Casasnovas sosté que el finançament singular és l’última oportunitat per redreçar l’economia de la Generalitat
El catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López Casasnovas, va analitzar l’economia i el benestar ciutadà en el debat del mes de gener, conduït per Josep Marquès. En un context en què la reclamació d’un finançament singular per a Catalunya ocupa la primera línia informativa, López Casasnovas va ser taxatiu: “és l’última esperança per sortir de l’embolic en què es troba el finançament de la Generalitat”, va afirmar, tot subratllant la necessitat que Catalunya abandoni el règim comú de finançament. Aquest sistema, tal com va explicar l’economista, implica que Catalunya obté els seus recursos econòmics a partir d’una participació en els impostos estatals, un fons d’anivellament que corregeix desigualtats entre comunitats, i transferències estatals que complementen els ingressos per garantir serveis bàsics. Però, segons López Casasnovas, aquest model perjudica Catalunya, que, malgrat tenir una economia forta, veu minvada la seva capacitat financera després de l’anivellament.
En relació amb el nou sistema de finançament, López Casasnovas va destacar que la pressió fiscal a Catalunya “està al 47% i no dona més de si”, fet que dificulta enormement l’execució de polítiques socials. Segons ell, el debat fiscal no es pot reduir a una qüestió tècnica o econòmica, ja que també “té una dimensió identitària”. Va remarcar que, “des del punt de vista tributari, no hi ha catalans, sinó espanyols que viuen a Catalunya”. Tot i així, es va mostrar optimista en afirmar que “encara som a temps de presentar una proposta econòmica que resolgui l’encaix polític dins l’Estat”.
López Casasnovas, expert en el paper del sector públic i, especialment, en l’àmbit sanitari, va exposar que la despesa sanitària de la Generalitat “no està lligada al PIB, com passa als països de l’OCDE o de la Unió Europea”, i que això dificulta l’estabilitat del sistema. Va insistir que “cal sortir del sistema de finançament autonòmic perquè no estem finançats segons la nostra capacitat tributària”. A més, va subratllar la necessitat d’una reforma profunda del sistema sanitari públic, que no es renova des del 1986, quan Ernest Lluch era ministre de Sanitat. Per a López Casasnovas, aquesta reforma ha de precedir qualsevol expansió de competències: “Cal fer una reconversió abans d’empoderar-nos a fer més coses de les que fem actualment”, va dir. També va assegurar que l’increment de plantilles sanitàries “no ha suposat un augment de l’activitat assistencial”.
Pel que fa al creixement de l’assistència sanitària privada, va defensar que “als catalans ens convé que es recuperi la deducció fiscal d’aquestes pòlisses”, especialment si es fa extensiva als treballadors autònoms.
Preguntat sobre l’impacte de la immigració en el sistema sanitari, López Casasnovas va desmitificar-ne el pes: “La immigració no és el principal problema de la despesa sanitària pública”, va assegurar. Els immigrants, va explicar, solen ser joves que usen els serveis d’urgències durant el cap de setmana perquè entre setmana treballen: “És un mal ús, però no és un problema”, va aclarir. Tot i això, va alertar que una falta d’acció política podria posar en risc el patrimoni cultural català. “Cal acció social per evitar el deteriorament de la llengua i la cultura del país”, va insistir.
En relació a la Llei de la Dependència, López Casasnovas va dir que “ha generat frustració”, ja que inicialment es pensava que aquesta llei crearia ocupació i incrementaria les cotitzacions a la Seguretat Social. A més, a Catalunya, es va incentivar que la iniciativa privada entrés en la gestió i la part pública li va exigir uns requeriments que no es podien pagar amb el sistema de concertació. El ponent va lamentar també “una certa desorganització” entre les conselleries de Salut i Benestar Social en la gestió de la dependència. “Els drames són molt grans i voldria afegir també el tema de la salut mental que està a les beceroles”, va afegir.
En relació amb les pensions, va apuntar que “el problema el tindran els nostres joves”, advertint que no es podrà solucionar únicament amb les cotitzacions dels immigrants.