DONES VALENTES I ALIADES A L’ORIENT MITJÀ
Txell Feixas, al Debat del Casino, dona veu a històries de dones silenciades
La periodista i escriptora Txell Feixas va ser la protagonista del darrer Debat del Casino de Granollers, en una conversa amb Jesús Medina, director de El 9 Nou. La trobada, ajornada per una apagada la setmana anterior, va coincidir amb la publicació en castellà del seu darrer llibre, Aliades.
Nascuda a Sant Joan de Mediona, Feixas és coneguda al seu poble com a “Pere Valenta Xica”, en honor als sobrenoms dels seus pares. El seu primer llibre no podia portar un altre nom que Dones valentes, un títol que resumeix l’essència del seu periodisme: relats de resistència femenina en contextos on les dones sovint són silenciades.
Feixas va descobrir la vocació pel periodisme gràcies a una professora de filosofia que li va fer veure que tornava radiant després del programa que feia a Ràdio Vilafranca. “Mai he dissenyat què volia fer”, va confessar. Després de cobrir informació econòmica a Madrid durant deu anys, va passar sis anys a l’Orient Mitjà, on ha viscut tant l’exclusió —com el menyspreu d’un líder talibà pel fet de ser dona— com l’accés privilegiat a indrets on només entren donen com les escoles clandestines a l’Afganistan. “Això ens permet explicar històries de manera més inclusiva, perquè donem veu a la meitat de la població”, va dir.
Feixas també va fer autocrítica sobre el tractament mediàtic dels conflictes: “Quatre de cada deu persones desconnecten quan expliquem les guerres només des del drama”. Reivindica la necessitat d’explicar el món amb esperança i de posar en valor la dignitat que persisteix fins i tot enmig del conflicte. També es va mostrar crítica amb la rapidesa i la superficialitat que imposen les xarxes socials, i va defensar el valor d’explicar històries des del terreny.
Al llibre Dones valentes Feixa posa el focus en la lluita de les dones en societats marcades pel patriarcat. Hi trobem històries tan colpidores com la d’una mare afganesa que suplica que sacrifiquin la seva filla si neix nena. A Aliades el protagonisme recau en un equip de bàsquet femení fundat en un camp de refugiats del Líban: una acció aparentment trivial, que allà esdevé un acte de rebel·lia. El pare de la Razan, en Majdi, va crear l’equip per protegir-la, i sense saber-ho, va impulsar un espai d’apoderament per a moltes adolescents.
“Hi ha dones amb mocador que són autèntiques agents de canvi”, va afirmar Feixas. I va concloure recordant que moltes d’elles resisteixen “de manera clandestina”, sabent que, literalment, s’hi juguen la vida. “Tot el dolor que jo pugui sentir fent la meva feina no és res comparat amb el que viuen elles”, va concloure.