A L’INICI DE LA IA, COM CONSTRUIM EL SISTEMA OPERATIU DELS PROPERS 40 ANYS?
Mariona Sanz: “La intel·ligència artificial ja transforma les nostres vides”
El 3r Debat del Casino de Granollers va portar a la Sala Joan Bretcha una de les veus més destacades del país en innovació i supercomputació: Mariona Sanz, directora d’Innovació i Desenvolupament de Negoci del Barcelona Supercomputing Center–BSC-CNS. En una conversa conduïda per l’enginyer aeronàutic Raimon Carrión, Sanz va aprofundir en els reptes i oportunitats de la intel·ligència artificial (IA) en un moment d’expansió accelerada.
Què és realment la intel·ligència artificial?
Sanz va començar aclarint un concepte que sovint es malinterpreta:
“La IA és una màquina que aprèn. Modifica el seu funcionament a partir de grans volums de dades. No té ètica, ni moral, ni consciència. Això l’hi hem de posar els humans”.
Aquesta explicació va servir per desfer mites i situar el debat en una perspectiva científica i social. La història de la IA, recordava, és llarga: comença amb la màquina de Turing i arriba fins a les explosions recents del 2017 i del 2022, quan eines com ChatGPT van popularitzar l’ús massiu dels models de llenguatge.
El BSC i la recerca que transforma sectors
La ponent va explicar com el BSC-CNS, centre de referència en computació d’altes prestacions i gestor del supercomputador MareNostrum, treballa perquè la IA tingui un impacte real en la societat.
El BSC desenvolupa models d’algoritmes en obert que qualsevol empresa pot utilitzar, generant un ecosistema d’innovació únic. Un exemple és el model capaç d’entendre el plegat de les proteïnes, un avenç amb potencial per transformar la recerca biomèdica.
Aquest esforç ha generat un nou camp científic:
L’explicabilitat de la IA, és a dir, la capacitat d’entendre com un algoritme arriba a un resultat. Una peça clau per garantir transparència i confiança.
Els tres pilars de la IA: dades, algoritmes i màquines
Sanz va insistir en què la IA no funciona sola:
- Dades – Matèria primera essencial.
- Algoritmes – La lògica que permet aprendre.
- Màquines – La infraestructura que ho fa possible.
Europa, ètica i lideratge: què podem aportar?
Sanz va advertir que Europa no pot competir amb els Estats Units o la Xina ni en velocitat ni en inversió, però sí que pot liderar en transparència, regulació i supervisió ètica. “La IA necessita una supervisió ètica. I en això, Europa pot marcar el camí.”
També va defensar la necessitat de models europeus per no dependre de solucions desenvolupades per grans corporacions americanes.
El BSC i les empreses: aplicacions reals
Sanz va mostrar exemples concrets d’aplicacions industrials del BSC:
Modelació d’un túnel de vent per a SEAT.
Prediccions meteorològiques avançades que van ajudar Decathlon a decidir estocs i contractacions.
Creació de 14 empreses derivades (spin-off) sorgides de la recerca del centre.
Aquestes col·laboracions demostren que la IA i la supercomputació ja formen part del teixit econòmic del país.
Controvèrsies i riscos: què hem de tenir clar?
Tot i el seu potencial, Sanz no va esquivar la controvèrsia de la IA:
- Consum elevat d’energia. Electricitat i aigua
- Riscos de desinformació i manipulació.
- Possibilitat de decisions automatitzades sense supervisió humana.
- Impacte en l’ocupació.
La seva advertència va ser clara:
“La IA no et traurà la feina; te la traurà qui la sàpiga fer servir millor.”
Per això va demanar desmitificar la tecnologia i assumir que la IA ja és transversal i transforma la vida quotidiana.
Conclusions del Debat
La intel·ligència artificial és una tecnologia transformadora que ja està redefinint tots els sectors.
Europa té una oportunitat de lideratge mundial en ètica, transparència i supervisió.
La IA no és només per a científics: és una eina que afecta tota la ciutadania i s’ha d’aplicar sense por.
La recerca del BSC i la infraestructura com el MareNostrum són essencials per impulsar innovació i competitivitat.