COM ENTENDRE LA RÚSSIA DE PUTIN


La periodista Anna Bosch perfila la inquietant figura de Putin a un mes de les eleccions russes

Va aparèixer en escena l’any 2000 per substituir Boris Ielstin com a president de la Federació Russa. Des d’aleshores, Vladimir Putin, antic membre de la KGB, s’ha perpetuat en el poder. Anna Bosch, periodista i corresponsal de TVE a Moscou, ha estat testimoni d’excepció de la Rússia de Putin i ho ha narrat en el llibre El año que llegó Putin: La Rúsia que acogió y catapultó a un desconocido. També ho va venir a explicar al Debat del Casino entrevistada pel director d’informatius de TVE i RTVE, el periodista de Cardedeu, Pep Vilar.

Anna Bosch havia estat a Rússia a finals de 1990 quan encara era la Unió Soviètica i Gorbatxov n’era el president, “un país gris, on hi havia desabastiment”. Era un país que anhelava la llibertat però que tenia unes expectatives irreals sobre el capitalisme. Pocs mesos després es produiria la dissolució de l’URSS i s’establirien nous estats en les antigues repúbliques de la Unió Soviètica. Vuit anys després, Anna Bosch va tornar a una Rússia molt canviada. Havien aparegut els nous rics “d’una dimensió obscena” que convivien amb la resta de població amb sous i pensions baixes que cobraven en rubles, en un moment en què els dòlars eren l’única moneda que comptava. “Tot funcionava de manera corrupta i es subornaven els uns als altres”, va recordar Bosch. Ella mateixa havia de sucar els controladors del Ministeri d’Afers Estrangers “per aconseguir que t’emprenyessin menys”. Aquella època en què Boris Ieltsin era el president (1991-1999) “era un caos total, el Far West” però, alhora, fruit d’aquell caos “hi havia llibertat d’expressió, era l’única cosa positiva d’aquells anys”.

El 31 de desembre de 1999 Ieltsin dimiteix de manera inesperada i  fa president Putin de la nit al dia. Ningú sabia qui era aquell home que s’havia encarregat de la relació amb els oligarques russos i que després va presidir el KGB. Al cap de pocs mesos Putin va guanyar unes eleccions presidencials.

La segona guerra de Txetxènia “va ser la gran campanya d’imatge de Putin”. Aquest nou conflicte va començar després d’una sèrie d’atemptats a Rússia que van causar centenars de morts i que el govern va atribuir als txetxens. Anna Bosch va anar a cobrir la informació d’aquests fets i va recollir el testimoni d’alguns afectats que estaven convençuts que al darrera hi havia el mateix govern rus. “Putin va deixar Grozni com una coca” va descriure Bosch. “Es va vestir de militar i se’n va anar a Txetxènia a felicitar els soldats”.

Aquell any 2000 es va produir un fet transcendental que va tenir com a conseqüència l’inici de la persecució als mitjans de comunicació no afins al règim. Va ser el naufragi del submarí Kursk que va causar la mort dels 118 tripulants que hi havia a bord. La marina russa va intentar infructuosament el rescat i, inicialment, no es va deixar ajudar. Després de cinc dies, Putin va autoritzar l’ajut de busos noruecs que van poder obrir l’escotilla i certificar que no hi havia supervivents. Els familiars dels mariners morts van començar a criticar públicament l’actuació del govern i a partir d’aquell episodi i fins al dia d’avui la llibertat d’expressió, tan personal com dels mitjans de comunicació, ha quedat silenciada. “Des de 2003 aquell polític, empresari o periodista que ha investigat el govern ha acabat mort, empresonat o a l’exili”, va recordar Anna Bosch.

“Els 24 anys de poder de Putin em recorden el desarollismo de Franco”, va descriure Bosch. “Hi ha una mena de pacte amb la societat russa d’incrementar el nivell de vida a canvi de no criticar el poder”.

D’aquí a un mes hi haurà eleccions presidencials a Rússia. “Serà una representació teatral perquè no hi ha oposició real”. L’últim opositor, Aleksei Navalni, va morir aquest mes de febrer quan estava empresonat a l’Àrtic.

Respecte a la guerra d’Ucraïna, Anna Bosch va explicar que Putin “té la mentalitat d’una persona que està en guerra”. “Està convençut que son els països occidentals els que agredeixen Rússia”. “Hi ha països com Finlàndia, les repúbliques bàltiques o Polònia que estan convençuts que si Putin guanya la guerra d’Ucraïna, no s’aturarà allà i seguirà per ells”.

Aquest 2024 és també any d’eleccions als Estats Units i al Parlament Europeu. D’aquí uns mesos Trump pot haver recuperat la presidència dels Estats Units i a Europa hi pot haver una major presència de l’extrema dreta “que veu Putin com un líder fort i autoritari i això els agrada”, deia Bosch.

Putin s’ha encarregat que la ciutadania tingui por, qualsevol pot ser un delator.

Aquesta és la inquietant figura de Vladimir Putin que Anna Bosch va acostar als assistents del Casino des del seu profund coneixement de la realitat russa.