Art¡ss!mo, película de citas

Art¡ss!mo, película de citas

Artissimo és una obra que recull retalls de més de 1.800 pel.lícules, des de Méliès fins a la data de producció de la cinta, l’octubre de 2015, que reflecteixen la visió, gairebé sempre estereotipada, que el cinema transmet de l’art i el seu món, molt particularment de les arts plàstiques i la literatura.

Com és habitual en el seu treball, Pazos utilitza la técnica del collage per construir un discurs, ja que entén la cultura com l’acumulació i la cita com a instrument de propagació. A Artissimo s’aplica aquesta técnica al cinema, reflectint la visió dels mons de l’art i la literatura que les pel.lícules transmeten, sense distinció de gènere, pressupost o data de naixement.

El film, de dues hores de durada, uneix retalls de cinema popular que mostren a l’artista com un èsser capritxós, colèric i melancòlic. Amb això, resumeix tots els tòpics que encara romanen en la imaginació col.lectiva i mostra que l’art és, com diría el mateix Pazos, aquell imprescindible elogi de l’inútil.

Carlos Pazos, en declaracions a la premsa quan es va estrenar Artissimo, explicava d’aquesta forma la gènesi de la pel.lícula: ‘Quan trobo alguna cosa que m’agrada començo a col.leccionar. (…) Vaig començar a visionar i acumular sense més pel.lícules que feien referència a la pintura. Després, vaig començar a retallar-ne fragments. Vaig ampliar el cercle al llenguatge escrit i vaig començar a construir una pel.lícula amb trossos de pel.lícules que ofereixen una visió del món de l’art i la literatura, de l’artista, la seva vida, de l’àmbit social en què es mou, dels diners com a motor del seu treball, de l’estructura de les galeries, els museus … ‘

Des de la seva estrena l’any 2015, al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, a Madrid,  Artissimo, s’ha projectat a a Barcelona (ADN Galeria), a Santiago de Compostel.la (NUMAX), a A Corunya (Museu d’Art Contemporani) o a Paris (Jeu de Paume).

Més informació:  http://pazoscuchillo.com/

 

Carlos Pazos

Carlos Pazos (Barcelona, 1949) és una figura emblemàtica per la seva singularitat a la història de l’art contemporani espanyol. Creador heterogeni, el seu treball alberga neo-dadaisme, arte povera, surrealisme, l’estètica dels ready-made de Marcel Duchamp, els combines de Robert Rauschenberg i l’anàlisi institucional de Marcel Broodthaers. Tot i les referències i ecos a altres pràctiques, el seu treball segueix essent inclassificable enmig del caràcter normatiu de la crítica d’art. Tot i que el seu treball duu a la superfície un marcat sentit de l’humor, també és profundament dramàtic. Pazos confirma el fracàs de la modernitat i qüestiona qualsevol sistema de representació: la imatge ja no pot evocar cap realitat i l’ego neix de la ficció. L’artista s’amaga darrere d’una varietat de màscares i, a través de l’ús de souvenirs i objectes, converteix l’art del col·leccionisme en un dels temes principals dins la seva pràctica artística. Amb una estètica kitsch, combina la poètica de l’objecte amb la ironia i la màscara narcisista.

Últimes exposicions destacades

2020

  • Interrogantes suspendidos o Déjà vu?, ADN Galeria, Barcelona

2019

  • 5994 is just a number, ADN Galeria, Barcelona
  • Dar la oreja, hacer aparecer: cuerpo, acción y feminismos (1966-1979), MUSAC, León
  • Cabinet d´amateur. An Oblique Novel, White Chapel Gallery, Londres

2018

  • Artissimo, Jeu de Paume, Paris
  • No et prometo res, La Vinya dels Artistes, Lleida

2017

  • Utopies persistents, Museu de Granollers
  • Look at me!, Pera Museum, Istambul
  • Estimat Picasso. Fundació Palau, Caldes d’Estrac; Can Serra, Barcelona; Espacio Blanquerna, Madrid;
  • Centre d’Etudes Catalans, Paris
  • Volta Basel, amb ADN Galeria, Basilea
  • Art Brussels, ADN Galeria. Brussels
  • ARCO, ADN Galeria. Madrid
  • ¡Mírame! Retratos y otras ficciones en la Colección de Arte Contemporáneo. Caixaforum, Sevilla
  • Interpretaciones críticas. Centro Galego de Arte Contemporanea. Santiago de Compostela
  • A medida. Centro Dos de Mayo. Móstoles. Madrid

2016

  • Cuadros y cuadra. Galeria Trinta Arte Contemporánea, Santiago de Compostela
  • Artissima, ADN Galeria booth. Turin
  • Naufragios Recientes, ADN Galeria. Barcelona
  • Gelatina dura, MACBA, Barcelona
  • Fake. No es verdad, no es mentira. IVAM, Valencia

2015

  • Bisturí arsénico. Carlos Pazos en la Col·lecció de Centre d’Art Piramidón
  • Artissimo. Película de Citas. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Madrid
  • Chercher le Garçon. Mac Val. Val de Marne. París
  • El artista sujeto de su obra. Galería Vanguardia. Bilbao
  • Self Timer Stories. MUSAC. León
  • Elogi de la Fatiga. Fabra i Coats. Barcelona
  • Vanguardias 1951-1977. MNAC. Barcelona

De Carlos Pazos

Fa uns anys que patim una profunda crisi d’antirealitat en les arts i, a vegades, se’m inclou en el cercle dels artistes passats de moda. Cosa que, per a mi, quasi és un elogi. Però permetin-me que insisteixi en la moda i en la crisi d’antirealitat.

Per a mi l’art és quelcom d’inútil, qualitat intrínseca que li dóna tot el seu sex-appeal.

Si per alguna cosa crec que ha de servir l’art, és per a fer-nos companyia, per distanciar-nos, amb ironia i humor, de l’absurd de la vida i l’horror del dia a dia.

No estic apostant per un art només d’entreteniment, sinó per un art ensimismat, poètic, descarat i gamberro a l’hora, que defugeixi l’espantosa realitat davant la qual la única escapatòria possible és l’antirrealitat.

Crec, doncs, en una actitud que no té res a veure amb la moda que avui s’imposa i pretén convertir els artistes en predicadors de la conscienciació política i social. Descartant la heroicitat de la individualitat i la crítica sense embuts; fóra del que és correcte i dels llocs comuns.

Fragment discurs d’agraïment.

Premi GAC, 2016

Barcelona, maig 2017