FRANCA-MENT. UNA CONVERSA SOBRE EL BENESTAR EMOCIONAL EN TEMPS DE COMPLEXITAT
Els doctors Padrós i Calvo dialoguen sobre salut mental en el darrer debat del Tercer Cicle
“Franca-ment. Una conversa sobre el benestar emocional en temps de complexitat”, va ser el títol que va cloure el Tercer Cicle dels Debats del Casino de Granollers. Els protagonistes d’aquesta deliciosa conversa van ser Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, i Antoni Calvo, psicòleg clínic i director de la Fundació Galatea, entitat que vetlla per la salut i el benestar dels professionals sanitaris.
Segons Padrós, la pandèmia va posar la salut mental en l’agenda dels polítics, agents socials i mitjans de comunicació”. Cal recordar que el 1998 el Col·legi de Metges de Barcelona ja va ser pioner a l’hora de tractar la salut mental i les addicions dels facultatius amb el Programa Metge Malalt, que gestiona la Fundació Galatea, dirigida per Antoni Calvo. Ara és un referent d’atenció tant a Europa com en el món.
Durant la Covid hi ha haver molta por en part “perquè som generacions que hem viscut en plena seguretat”, va recordar Padrós. A més també va aflorar el concepte de salut global. Vam comprovar com el que passava a la Xina arribava aquí en quatre dies. Per a Calvo “encara estem patint una certa pandèmia emocional”. El nostre entorn és complex: ens podem connectar amb l’exterior però hi ha molt aïllament social; l’ús inadequat de les pantalles genera problemes, especialment entre els més joves, els quals mostren una baixíssima tolerància a la frustració i al dolor físic, fins al punt que símptomes que es poden considerar normals “s’acabin psicopatologitzant”. Per tant, on és l’equilibri?, es preguntava el doctor Padrós. “Quan una persona està trista perquè té un problema el primer que s’ha de preguntar és què està fent per solucionar-lo”, va receptar Calvo. “La resiliència no es compra al Mercadona, tampoc s’aprèn. Només té una manera d’activar-se que és afrontant les dificultats”, va completar Padrós. “És molt important entendre que les emocions no són mai una amenaça si no les portem a l’extrem”, resumia Calvo. Segons ell el que cal és aprendre a gestionar-les i buscar l’equilibri entre la part antiga del cervell, el paleoencèfal, on el 80 % de les nostres decisions tenen a veure amb les emocions, i la part més nova del cervell.
Homes i dones s’emocionen diferent. “Les dones expressen més les emocions i les gestionen millor”, segons Calvo. D’altra banda Calvo també va alertar sobre fer un ús excessiu de preguntes, de reflexionar massa, “fet que provoca que es bloquegi l’acció”. També va posar en valor les anomenades neurones mirall, que s’activen per imitació del que fa un altre individu. Per exemple si saludem o som simpàtics aquest fet es contagia i té efectes emocionals beneficiosos. Tenir vida interior i espais de recolliment personal, saber el per què passen les coses ajuda al creixement personal, va recordar el doctor Padrós que també va alertar “que hi ha un excés d’oferta cultural d’evasió que ens ha de fer pensar”. En aquest sentit va recordar que Barcelona és de les ciutats del món on més cocaïna es consumeix.
Ja en el torn de preguntes, el doctor Calvo, parlant sobre l’increment de casos de suïcidi, va assegurar que “avui la xarxa pública, que s’ha incrementat un 25 % en quatre anys, sap diferenciar bé els casos de més risc que cal prioritzar”, però alhora va dir que calia fer més prevenció. El doctor Padrós també va parlar del mal ús de la tecnologia que, segons ell, no es pot deixar només en mans dels polítics, “sinó que hi ha d’haver normes per part dels pares” i va sentenciar “amb la intenció de protegir els fills els hem discapacitat”. Convé una reflexió “perquè hem demonitzat posar límits als fills i incomodar-los”. Per això Calvo va posar en valor que les relacions amb els joves s’han de treballar i que, a més de qualitat, cal també quantitat.