La Humanitat

La Humanitat és un projecte artístic i polític, estètic i ètic, inclusiu i relacional. És una proposta visual i sonora que es dirigeix a tot el planeta des de Catalunya. Una experiència de coneixement i de reconeixement. Una invitació dirigida a persones de tot tipus de situació i de pensament. És un exercici d’acció directa. Un document a favor de totes les llengües i de tots els llocs i de totes les persones que hi han volgut participar. És un projecte anònim però amb autors i actors, sistemàtic però atzarós, un projecte col·lectiu a partir d’individus concrets, estàtic però errant, sense principi ni final …

Des de fa sis anys he estat demanant a amics, i a amics d’amics, que fessin dos vídeos amb el seu mòbil de 30 segons cadascú i en posició horitzontal: un del sòl que trepitgen caminant, i l’altre d’allò que tinguin sobre el seu cap, també caminant al mateix lloc. Sempre en posició horitzontal. I que després me’ls enviessin. El conjunt d’aquests vídeos és la matèria prima de La Humanitat. El resultat de l’obra ha estat un conjunt d’imatges superposades, que se succeeixen sense solució de continuïtat, marcant els límits superior i inferior d’una persona caminant per la superfície del planeta durant un minut de la seva vida, i compartint-lo.

L’obra que presento i estreno a ítem sèries, al Casino de Granollers, és un muntatge vídeo-gràfic a partir de les imatges captades a més de trenta països. L’ordre de cada vídeo correspón a la casualitat i no a un patró establert. El vídeo s’ha editat per un tècnic que seguint les meves instruccions ha actuat com un programa informàtic que ordena de manera aleatoria aquests vídeos, sense seguir cap jerarquia ni narrativitat en la imatge i el so. Això fa que les imatges corrin de tal manera que el terra d’un pot tenir la part superior d’un altre, possiblement a milers de quilòmetres de distància, i a l’inrevés. La cadència i l’ordre dels vídeos d’aquest muntatge ve marcat estrictament per l’atzar.

Juntament amb els vídeos sonen uns àudios fets per mi mateix amb sons, músiques, llengües, sorolls, explicacions o comentaris de tot el planeta, o quasi tot. També abandonats a l’atzar i disposats sobre les imatges de manera atzarosa.

La humanitat vista com un gegantí formiguer inquiet. Res i tot coincideix, es mou. El centre és a tot arreu.

Ferran Garcia Sevilla

Barcelona 2020