‘Les infraestructures en si no fan fan crèixer l’economia, sinó l’ús que se’n fa’, adverteix Germà Bel des del Casino de Granollers

Germà Bel

 

La tercera sessió del cicle ‘Mirades alternatives’, a càrrec de l’economista I professor universitari Germà Bel, ha estat tota una classe magistral sobre infraestructures I les seves implicacions quan es prenen decisons des dels poders públics I politics.

Una lliçó magistral, això sí, una mica esbojarrada, de l’economista Germà Bel que amb la seva simpatia i fina ironia ha delectat les més de dues-centes persones que s’han tornat a concentrar en la sala Joan Bretcha. Professor universitari, però també expolític que ha fet de diputat tant al Parlament de Catalunya com al ‘Congreso’, a Madrid, Bel no ha decebut les expectatives d’un públic interessat en escoltar-lo pels seus coneixements i acreditat esperit crític.

En Ramon Font, només començar el col.loqui, ja ha advertit que tots dos havíen pactat trencar l’esquema habitual d’Els Debats del Casino i així, després de la introducció inicial, s’han començat a fer preguntes al ponent sense desenvolupar blocs. Bel ha confessat que ho preferia així i entre les preguntes del coordinador del cicle i les que han arribat des de la platea, Bel ens ha entretingut a base de bé i hem aconseguit sortir del Casino sense parlar del Procés, cosa que també justificaria un titular.

 

Perspectiva de l’escenari durant la tercera sessió del cicle ‘Mirades Alternatives’

 

Ha dit que ‘les pautes que se segueixen a estats europeus com França, Alemanya, Gran Bretanya o Itàlia, per decidir i construir infraestructures, no són les mateixes que a Espanya, que té una fórmula que se’n va dels esquemes d’aquests països’, per afegir més endavant que ‘Espanya és el país europeu que té més diferència entre l’oferta d’infraestructures que té i l’ús que se’n fa’. I ha estat en aquest punt quan ens ha deixat el titular: ‘Les infraestructures en si no fan crèixer l’economia, sinó que el que ho permet és l’ús que se’n fa d’elles’. Ha explicat que fins que va arribar la crisi del 2007, cada euro que es va destinar a fer inversió pública a Espanya feia caure el desenvolupament econòmic i que aquesta tendència va canviar, precisament, quan van arribar les grans retalladles, a partir del 2013.

Ens ha parlat de la història de la radialitat al Reino de España, fixant el seu inici en ‘Plan de Caminos, Oficios y Postas’, del 23 d’abril del 1720, sota el regnat de Felip V, que va esdevenir el primer disseny d’infraestructures a l’estat amb un pla de carreteres. En realitat, aquest és l’orígen dels camins Rals, ha manifestat, dels quals, per cert ‘us en passa un per Granollers, oi …?. A Madrid es creuen que ho van inventar ells, però en realitat els camins importants, com el corredor del Mediterrani, és un invent d’Aníbal, que de camí cap a Itàlia hi va passar amb tots els seus elefants, corredor al que posteriorment els romans hi van atorgar el seu certificat de garantía…’.

Carles III, al 1761, donarà llum verda a les sis gran rutes que surten de Madrid, avui dia convertides en autovies, i quan arriba el tren, les línies ferroviàries seguiran el mateix patró, amb un esquema molt similiar al de França, un altra gran estat centralista. Quan ha parlat del tren ha explicat que la primera línea va ser efectivament la que unia Barcelona amb Mataró, però que el Marquès de Salamanca, ministre d’Hisenda i promotor al mateix temps, es va capficar en contruir la línea Madrid-Aranjuez amb l’objectiu de fer arribar el tren al Palau Real, abans que s’inaugurés la línea catalana. Quan ja estava en la feina, una crisi de govern el va enviar a l’exili i el projecte es va entrebancar. Quan va tornar de fora, s’hi va tornar a posar, ens va endeutar però va aconseguir, arruinat, que el Govern l’hi expropiés la línea l’endemà de la inauguració. Amb els diners obtinguts va iniciar un nou projecte cap a Alacant.

Tot això per argumentar que a ‘Espanya, històricament, hi ha hagut un ús de la política que respon a les preferències majoritàries i que les inversions públiques en noves infraestructures, tot i que moltes no són necessàries, seguirán perquè la lógica que s’aplica està inspirada, també, en el model francés consistent en donar seguretat, però a canvi de retallar-te la llibertat …’

Quan se li ha preguntat si d’ell depengués quines infaestructures prioritzaria ha contestat que ‘no crec que m’ho demani ningú, però pensó que no hi ha necessitats a nivell de comunicacions interurbanes per carretera, però sí milloraria les rodalies ferroviàries i les línies per on passen mercaderies, però sense exagerar’.

En aquest punt s’ha parlat del corredor mediterrani i ha vingut a dir que més avall de Múrcia no està justificat però ha reconegut que, al sud d’Europa, aquesta és la principal via de mercaderies i que el problema d’inversió al mediterrani espanyol és sistèmic. Aconseguir que les mercaderies que transiten per carretera poguèssin utilitzar el tres és l’objectiu i seria un gran pas.

 

Ramon Font, coordinador del cicle

 

Ramon Font ha introduït el tema de la futura i probable vinyeta que s’està estudiant per quan s’acabin algunes concessions d’autopistes i Bel ha estat taxatiu: ‘Sóc partidari de no potenciar l’ús del vehicle privat i que, per tant, qui més ús en faci, més pagui. Pel manteniment de les autopistes, un cop pagades, es pot optar per la vinyeta, pel peatge fantasma o pel finançament via pressupostos. L’avantatge de la vinyeta és que és fácil d’administrar i l’inconvenient és que un cop pagada pels usuaris tothom paga el mateix, tant si fas deu quilòmetres com si en fas mil. A països com Suïssa és voluntària. Si s’implanta obligatòriament, a efectes econòmics, seria un impost. No sé. El que convé és que es faci bé el que s’ha de fer’.

 

L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, al costat del president Josep Rius

 

També ha parlat dels aeroports, arran del que tenim a Lleida-Alguaire, que alguns comparen amb el fracàs estrepitós dels aeroports espanyols de Castelló o Ciudad Real. També ha estat molt crític, no cal que totes les capitals en disposin d’un i ha comentat els criteris que se segueixen a Alemanya, diferenciant aeroports d’aeròdroms, en funció del seu caràcter comercial, o no, en base a transport de viatgers i mercaderies.

En tot cas, per acabar, cal repescar una argumentació que ha fet durant la sessió sobre maneres de controlar les inversions publiques i ha posat el model escandinau: ‘Davant de certes demandes, primer miren si és un problema general, amb repercussió social o no. Si no és el cas, aquella demanda no és cap problema, cap necessitat. D’això se’n diu control social’. En lloc d’inversions públiques innecessàries ha dit que cal ajudar les persones amb problemes bàsics i ajudar a cohesionar les societats.

Tota una lliçó magistral: fer les coses amb enteniment, evitar les martingales i ‘poder aspirar a tenir, perquè hi tenim dret, a un govern millor’.

Amb aquesta sessió, Els Debats del Casino han tancat l’any i es reprendran el 30 de gener del 2020.

Fotografia: Jordi Trullàs /Els Debats del Casino