Vicens Vacca: ‘Mai he format part d’un gremi, he sigut un franctirador que creava fins a fer diana’
Amb motiu de la inauguració el passat 31 d’octubre de l’exposició ‘SOS’, a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC), l’artista Vicens Vacca va concedir aquesta estrevista a la periodista Sara Cano, del diari digital Castellón Plaza. L’exposició estarà oberta fins al 31 de gener de 2021.
Pareix una història inevitable. Fill de músic, Vicens Vacca (Granollers, 1954) havia de ser músic també. A més, va créixer escoltant a Thelonious Monk i això, com diu l’artista català, et deixa una empremta inesborrable. Tant de bo, el creador no fa música. Son pare era un jazzman, però ell és una cosa així com un experimentador del so. Utilitza la música per a dur-la fins a llocs veritablement desconeguts per a ‘l’oïda. O, tot el contrari, ben coneguts. El realment important és que són peces imperfectament pensades que susciten alguna cosa en l’espectador. “La creació la reservo per als semidéus, els grecs antics en sabien molt d’això. Llavors, faig coses i a veure què passa. Algunes van bé, d’altres no. Com tothom”, deia fa ja quatre anys el creador. I aquí segueix. Més de tres dècades experimentant amb la incidència del so com a mitjà artístic. Una tasca que li ha portat fins al Museu Picasso de Barcelona, l’Iklectik en Londres o a l’Errant Sound en Berlín. I ara, en un any tant catastròfic com simbòlic, fins a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló.
SOS, que és així com s’anomena la seua intervenció, proposa una sèrie d’accions entre l’usuari i l’espai. El so moltes voltes és provocat pel visitant, mentre que en altres és aquest el que provoca a l’espectador. Paraules, rètols i llums que s’interpel·len per a provocar per moments desconcert. Eixe mateix desconcert que sent una societat en mig d’una crisi sanitària. Amb tot, el creador, que inaugurarà l’exposició el pròxim dissabte, atén a Castellón Plaza per ser ell mateix qui done més detalls del que s’ha originat a l’EACC.
–Se sol pensar que la seua obra és interactiva, mentre que, per exemple, contemplar un quadre no ho és. Una idea que per a vosté és equívoca. Per què?
-Contemplar un quadre, encara que semble que no siga interactiu, sí que ho és. Podríem parlar, per exemple, de La Gioconda. Un quadre que rep una quantitat d’interacció enorme. Són mils i mils de persones les que la retraten. La interacció dista a molts altres nivells.
Fotografies / Pepe Lorite