VICTÒRIA D’ISRAEL. CLAUS PER ENTENDRE EL CONFLICTE A L’ORIENT MITJÀ
El periodista Tomàs Alcoverro sosté que Israel és el clar guanyador de la guerra a Gaza
El veterà corresponsal de La Vanguardia a l’Orient Mitjà, Tomàs Alcoverro (Barcelona, 1940), va protagonitzar dilluns la segona sessió del 5è Cicle de Debats del Casino de Granollers. La conversa, conduïda pel periodista Jesús Medina, director d’innovació estratègica al Grup El 9 Nou, va portar per títol “Victòria d’Israel. Claus per entendre el conflicte d’Orient Mitjà”.
Una mirada de dècades sobre l’Orient Mitjà
Alcoverro, amb més de 8.000 cròniques publicades i una trajectòria de més de cinquanta anys en periodisme, va oferir una visió marcada per l’experiència directa com a corresponsal a Beirut. Sense caure en especulacions —“una temptació molt fàcil en aquest conflicte”—, va desgranar les claus que, al seu parer, expliquen el present i el futur immediat de la regió.
Segons el periodista, el panorama actual confirma una “victòria absoluta d’Israel” i una “derrota dels àrabs”, amb una política del govern israelià de fets consumats que ha eliminat els seus enemics. Alcoverro considera que el context internacional continua afavorint l’Estat hebreu, mentre que la resistència palestina es troba “molt dividida”. També va rebutjar que el que passa a Gaza es pugui qualificar de genocidi, afirmant que “no es pot comparar amb els sis milions de morts de l’Holocaust”.
Els acords de pau i la memòria històrica
En relació amb el pla de pau impulsat pels EUA dos anys després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre de 2023, Alcoverro va ser taxatiu: “Els acords es fan per trencar”. Per a ell, la situació és simplement “anar tirant” fins que l’entesa es desfaci i en vingui una altra.
El corresponsal va insistir en la importància de la memòria històrica per entendre un conflicte que acumula capes i venjances. Va evocar la massacre dels camps de Sabra i Shatila (1982), perpetrada per la falange cristiana libanesa, com a represàlia per la massacre prèvia de Damour (1976), quan l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) va atacar aquesta ciutat cristiana de Beirut.
De l’OAP a Hamàs
Alcoverro va remarcar que la resistència palestina dels anys setanta —encarnada per l’OAP d’Iàssir Arafat, “oberta i demòcrata”— no té res a veure amb l’actual. Va qualificar Hamàs de “grup terrorista i extremista”, i va compartir el que han dit diverses veus assenyalant Israel com a creador de Hamàs per contrarestar l’OAP. També va destacar l’existència d’un “semiestat palestí” a Ramal·lah, amb institucions pròpies, però format per palestins “que Hamàs no vol”.
Crítica a la flotilla i reflexió final
Tomàs Alcoverro també va criticar la flotilla que tenia com a objectiu trencar el bloqueig naval israelià de la Franja de Gaza i lliurar ajut humanitari afirmant que alguns participants hi eren “per posar-se davant les càmeres”. I va cloure amb una de les seves conviccions més repetides: “Aquell que creu que entén alguna cosa de l’Orient Mitjà és perquè l’hi han explicat malament.”