PROGRAMACIÓ 2025-2026
Els Socis del Casino encara gaudeixen de plaça als Debats amb inscripcions exhaurides. Feu-vos soci avui mateix!
27 d’octubre de 2025 – 19:30h
VICTÒRIA D’ISRAEL. CLAUS PER ENTENDRE EL CONFLICTE A L’ORIENT MITJÀ
Ponent: Tomàs Alcoverro i Muntané
Inscripcions exhaurides!
1 de desembre de 2025 – 19:30h
A L’INICI DE LA IA, COM CONSTRUIM EL SISTEMA OPERATIU DELS PROPERS 40 ANYS?
Ponent: Mariona Sanz Ausàs
Inscripcions exhaurides!
26 de gener de 2026 – 19:30h
PARLEM DE L’ALZHEIMER. ON SOM I CAP A ON ANEM?
Ponent: Cristina Maragall Garrigosa i Nina Gramunt Fombuena
23 de febrer de 2026 – 19:30h
DEL GRIS AL VERD. CIUTATS EN EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
Ponent: Josep Bohigas Arnau i Juli Capella Samper
30 de març de 2026 – 19:30h
L’EDUCACIÓ COM A EINA DE CANVI. EL PAPER CLAU DE LES CIUTATS
Ponent: Angélica Sátiro
27 d’abril de 2026 – 19:30h
QUIN PAPER POT EXERCIR LA UNIÓ EUROPEA EN EL MÓN ACTUAL?
Ponent: Héctor Sánchez Margalef
Quan la recerca obre camins: el Dr. Clotet inaugura el 5è Cicle de Debats del Casino
El doctor Bonaventura Clotet va inaugurar el 5è Cicle dels Debats del Casino de Granollers en una sala plena amb 270 persones. En conversa amb la directora del diari Som Granollers Montse Eras, el president de la Fundació Lluita contra les Infeccions va oferir una xerrada sobre el paper dels virus en la salut humana, la seva trajectòria en la lluita contra el VIH/SIDA, la resposta a la Covid-19 i les noves línies de recerca sobre envelliment i Alzheimer.
De la SIDA a la recerca en envelliment
El primer cas de SIDA a Espanya, l’any 1981, va marcar de manera determinant la carrera de Clotet. Aquell episodi el va portar a liderar la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i, amb els anys, a convertir-se en una de les figures de referència internacional en aquest camp. Tot i haver desenvolupat l’única vacuna terapèutica del món contra la SIDA, encara no s’ha assolit una vacuna preventiva: “Tardarà perquè és un virus complex”, va explicar. També va denunciar la pèrdua de tres milions de dòlars destinats a aquesta investigació arran de les polítiques de Trump.
Avui, el perfil de les persones amb VIH ha canviat radicalment respecte als primers anys de l’epidèmia. Actualment, la majoria de nous casos es donen en dones subsaharianes infectades per transmissió heterosexual, molt lluny del que es produïa els anys vuitanta i noranta quan contraure la SIDA era una sentència de mort i una malaltia estigmatitzada. Clotet va recordar que avui es tracta d’una malaltia crònica i controlable: “Avui els malalts de SIDA poden tenir una esperança de vida normal”. També va repassar els orígens històrics de la pandèmia, localitzats a la dècada del 1920 a l’actual República Democràtica del Congo, quan el virus va passar de ximpanzés a humans.
El coneixement acumulat, clau durant la Covid
L’estudi del virus de la SIDA va permetre entendre millor el sistema immunitari i el paper que hi juga la microbiota intestinal. Aquesta línia de recerca va ser essencial quan va esclatar la pandèmia de la Covid-19. “Això ens va permetre donar resposta al Covid, que va ser molt greu”, va explicar Clotet. Des de la Fundació Lluita contra les Infeccions i IrsiCaixa, van poder impulsar el desenvolupament de vacunes i tractaments, així com assajos clínics que van ajudar a salvar moltes vides.
Com mantenir una microbiota sana
Clotet també va destacar que una microbiota intestinal equilibrada és essencial per a una bona salut immunitària i per envellir millor. Va recomanar menjar molta verdura, consumir iogurts i oli d’oliva verge extra, fer exercici regular sense malmetre les articulacions i mantenir una vida social activa. “Cal començar a cuidar-se des de joves: controlar la tensió i el colesterol, moure’s, dinar bé i estimular la ment”, va remarcar.
“La recerca hauria d’estar a la declaració de la renda”
El doctor va insistir en la importància de finançar la recerca científica per poder afrontar futures pandèmies i desenvolupar nous tractaments. “L’Estat hauria de pagar la recerca; hauria d’estar en la declaració de la renda”, va dir. Va criticar que, mentre a Europa i als EUA es retallen pressupostos, el cost de la investigació és “baixíssim comparat amb altres despeses inútils”. També va animar la ciutadania a implicar-s’hi: “És un benefici global amb un retorn emocional important”.
Una nova passa endavant per poder tractar l’Alzheimer?
Actualment, Clotet centra bona part de la seva recerca en l’envelliment i les malalties neurodegeneratives. Va explicar que una tercera part del nostre genoma està format per virus fòssils provinents d’antigues infeccions. Una petita part d’aquests pot reactivar-se amb el pas dels anys i provocar inflamació crònica, que accelera l’envelliment i trenca els connectors neuronals, contribuint així al desenvolupament de malalties com l’Alzheimer.
Per explorar aquesta hipòtesi, s’ha iniciat un estudi clínic pioner en col·laboració amb IrsiCaixa, la Fundació Lluita contra les Infeccions, el CRG i el Servei de Neurologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol. L’objectiu és reduir la neuroinflamació mitjançant fàrmacs antivirals segurs i assequibles, habituals en el tractament del VIH. Les proves amb ratolins han estat positives i actualment el tractament s’està testant en 22 persones. Els resultats es faran públics pròximament.
