PROGRAMACIÓ 2025-2026
Els Socis del Casino encara gaudeixen de plaça als Debats amb inscripcions exhaurides. Feu-vos soci avui mateix!
23 de febrer de 2026 – 19:30h
DEL GRIS AL VERD. CIUTATS EN EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
Ponent: Josep Bohigas Arnau i Juli Capella Samper
Debat complet.
23 de març de 2026 – 19:30h
L’EDUCACIÓ COM A EINA DE CANVI. EL PAPER CLAU DE LES CIUTATS
Ponent: Angélica Sátiro
27 d’abril de 2026 – 19:30h
QUIN PAPER POT EXERCIR LA UNIÓ EUROPEA EN EL MÓN ACTUAL?
Ponent: Héctor Sánchez Margalef
Moment clau per a l’Alzheimer: prevenció, recerca i noves perspectives
La recerca sobre l’Alzheimer viu avui un moment decisiu, marcat per un canvi de paradigma que situa la prevenció, la detecció precoç i els nous fàrmacs al centre de l’estratègia. Encara no es pot parlar de curació, però sí de retardar l’aparició dels símptomes i de frenar la progressió de la malaltia, un escenari impensable fa només una dècada.
Aquesta mirada esperançadora va ser l’eix central del debat “Parlem de l’Alzheimer. On som i cap on anem”, celebrat al Casino de Granollers dilluns dia 26 de gener, amb la participació de Cristina Maragall, presidenta de la Fundació Pasqual Maragall, i Andrea Horta-Barba, neuropsicòloga clínica i investigadora de la mateixa entitat.
Un canvi de paradigma en l’Alzheimer
Cristina Maragall va situar el moment actual com a “molt important, perquè sabem moltíssim més que fa cinc o deu anys”. Va recordar que l’Alzheimer és una malaltia molt complexa i multicausal, associada a l’acumulació de proteïnes beta-amiloide i tau al cervell, però també influïda per processos inflamatoris i per factors relacionats amb l’estil de vida.
“Curar l’Alzheimer és difícil, prevenir-lo és una feinada, però és molt més fàcil que curar-lo”, va afirmar, defensant que el coneixement científic actual permet actuar abans que el dany cerebral sigui irreversible.
Biomarcadors: detectar abans per actuar millor
Andrea Horta-Barba va posar l’accent en el paper clau dels biomarcadors en aquest nou escenari. “Ara podem mesurar aquestes proteïnes molts anys abans que la persona arribi a tenir la malaltia, fet impensable fa només 20 anys”, va explicar.
Aquesta capacitat permet identificar persones amb un risc més elevat de desenvolupar Alzheimer, però les ponents van insistir en la necessitat de prudència. Actualment, la mesura de biomarcadors en persones sense símptomes no es recomana fora de l’àmbit de la recerca, tant per les incerteses científiques que encara existeixen com per l’impacte emocional que pot tenir rebre una informació que parla de risc i no de certesa.
La prevenció, al centre de l’estratègia
La prevenció va ocupar una part central del debat. “Tot el que va bé pel cor, va bé pel cervell”, va resumir Horta-Barba, destacant la importància de mantenir una vida social activa, estimular el cervell, controlar la hipertensió, cuidar l’audició i garantir un bon descans nocturn.
Maragall va recordar que s’han identificat 14 factors de risc modificables al llarg de la vida i que, segons l’evidència científica, “fins a un 45% dels casos de demència es podrien retardar si els controlem”. En aquest sentit, va defensar la necessitat d’introduir el concepte de salut cerebral, de la mateixa manera que fa anys es va fer amb la salut cardiovascular.
Nous fàrmacs i reptes del sistema sanitari
El debat també va abordar els nous fàrmacs contra l’Alzheimer, ja aprovats en alguns països però encara no a Espanya, que poden frenar la progressió de la malaltia en fases inicials. “No són el que voldríem, però si no comencem a provar-los, mai avançarem”, va afirmar Maragall.
Horta-Barba va precisar que no són tractaments innocus ni aptes per a tothom i que la seva aplicació exigirà una adaptació important del sistema sanitari, tant pel seguiment clínic com pel control dels possibles efectes secundaris.
Voluntats anticipades i dret a decidir
Finalment, totes dues ponents van subratllar la importància de deixar per escrit les voluntats anticipades en les fases inicials de la malaltia. “L’Alzheimer és una malaltia llarga, amb moltes etapes, i el diagnòstic precoç permet decidir com vols viure-les”, va remarcar Maragall, recordant que el seu pare, el president de la Generalitat Pasqual Maragall, conviu amb l’Alzheimer des de fa 19 anys.
Un missatge que sintetitza l’esperit del debat: conèixer abans permet no només prevenir i tractar millor, sinó també viure amb més autonomia i dignitat una malaltia que, cada vegada més, deixa de ser sinònim d’inevitable.
Mass Mèdia
Premsa:
“Moment clau per a l’Alzheimer” -El9Nou
“Prevenir l’Alzheimer és més fàcil que curar-lo” -somGranollers
“Tecnologia que transforma vides” -El9Nou
“La supremacia d’Israel” -El9Nou
“No es comparable el genocidi jueu amb el conflicte palestí” -somGranollers
“Quan la recerca obre camins” -El9Nou
“Si volem envellir millor, cal invertir en investigació” -somGranollers
Televisió:
Cristina Maragall i Andrea Horta-Barba: 27 gener 2026 -VOTV
Mariona Sanz: 2 desembre 2025 -VOTV
Tomàs Alcoverro i Muntané: 18 novembre 2025 -VOTV
Bonaventura Clotet: 7 octubre 2025 -VOTV
Ràdio:
Txell Feixas: La Porxada 05-05-2025 -Ràdio Granollers
Guillem Lopez: Granollers al dia 27-01-2025 -Ràdio Granollers